Solo. Mataró - Prat de Llobregat

11. Creuar el port de Barcelona, tota una odissea

DIA 9: Dimarts 27 d´Octubre

Avui, com ahir, he fet sortida a les 6:55. La meua intenció era sortir fins i tot més aviat, però treure l’arena humida del sac de dormir m’ha fet perdre un bon temps. Al sortir de la platja de Sant Simó, on vaig arribar anit i on he passat la nit, enfilo cap al port de Mataró i al entrar a Cabrera de Mar pateixo un bon tros de corrent i fort tràngol que finalment ha desistit al arribar a la zona de platja. Des d’ací, la mar, com el temps ennuvolat, han estat els meus companys de viatge.

He anat passant un a un pobles com Vilassar de Mar, Premià de Mar, El Masnou (on he coincidit amb un jove en kayak que estava pescant en canya), Montgat i Badalona. El bon ritme ha esta la tònica dominant. M’he hidratat a l’alçada de Badalona, quan ja feia estona que tenia les xemeneies de Sant Adrià de Besós com a punt de referència. Aprofitant l’aturada (com sempre sense fer peu a la platja) i quan anava a fer una foto, m’he adonat que tenia la camera dins la motxilla amagada al compartiment de proa, res a fer. Des de les xemeneies de Sant Adrià i també durant el trajecte s´ha endurit de bona manera; els motius han estat un evident cansament i un considerable marejol. Arribar a les platges de Barcelona ha costat Déu i ajuda, però finalment he fet parada a la paltja del Bogatell.

Des de Mataró fins ací he estat dalt del Kayak un total de cinc hores. Poc anava a pensar, quant anava deixant darrere el Port Olímpic, que encara tindria per davant algunes hores més de patiment i alguna que altra sorpresa. De primeres, ja tenint en compte que em entrat de ple en horari de migdia, comença a bufar prou fort el vent de llevant, pero encara permet una navegació prou estable. Tinc que afrontar de seguida un dels punts mes conflictius de tota la travessia: el port de Barcelona. Després de passar la platja de la Barceloneta i la de Sant Sebastià, enfilo el moll oriental per als pocs minuts començar el recorregut pel dic de l´est que m´ha de dur a la boca del port.

M´he ficat a palejar amb força per a creuar el més prompte possible la gran boca del port i buscar refugi a l´altra part del mur que delimita aquestes grans instal.lacions maritimes. Preocupat per possibles arribades i sortides de grans embarcacions, aquest trajecte se m´ha fet etern, però he tingut bastanta sort en aquest sentit.

Molt pesat se m’ha fet també recórrer el llarg mur fins al riu Llobregat i ha sigut en aquest punt on la guia aèria que faig servir m’ha jugat una mala passada. Al creuar el mur m’he ficat en un tram desconegut. S’han alçat nous murs que han creat al mateix temps un nou paisatge diferent al que esperava. M’he preocupat perquè en aquest mur inesperat m’he trobat amb una mar picada i a més es tractava d’un tram bastant llarg tenint en compte a més les hores que porto d’esforç físic. El panorama no m’ha agradat, i li he preguntat a un submarinista que estava dalt la seua “zodiac” preparat per escapar-se del panorama que començava a presentar-se. M’ha confirmat que anava bé per a trobar la platja del Prat de Llobregat (que és on vull anar).

A més d’aquest tram inesperat de regal, ha vingut a continuació un nou colze amb més mur de pedra, i encara que les puc veure al fons, les platges es fan esperar. De nou he observat un altre tram del riu Llobregat per un altra bocana. Quan he vist màquines ficant pedres a un espigó central, he comprés que és aquest el motiu de tant de dubte i desubicació: un canvi de radiografia respecte a la meua guia de viatge, que s’ha quedat ja un pel desfasada. Des del mateix port de Barcelona i fins les platges, també m’han acompanyat des de dalt nombrosos avions que arriben o surten de l’aeroport del Prat.

Quan me disposo a fer entrada a les platges del Prat de Llobregat, estic realment fos. Tinc intenció de fer nit a la vora d’un càmping que segons consta a la guia es troba entre la reserva natural del Delta del Llobregat i un club de golf, curiosa paradoxa.
Després d’haver ficat tota la roba al seu lloc i canviar-me la roba, decideixo donar un tomb. Destaquen unes cases mig assolades que semblen abandonades on en un cas donat crec que puc passar la nit en bones condicions.