Actividades del club

Translate

martes, 30 de noviembre de 2010

Solo.Blanes - Mataró


10. Complicada arribada a Mataró

DIA 8: Dilluns 26 d´Octubre

No he passat una nit tant relaxant i tranquil·la com esperava. Una pluja fina i també molta humitat, així com algun que altre gat que volia endur-se el meu menjar, m’han fet mudar el lloc d’acampada en diferents ocasions.

M’he fet el propòsit de matinar encara un poc més per a aprofitar millor la jornada. Després de fer tots els preparatius fent servir el frontal, m’he acomiadat del vigilant negre africà de les instal·lacions i de la cafeteria de la cala, i després d’esmorçar, faltant molt poc per a l’eixida del sol, he sortit a les 6:55 direcció a Mataró (el meu destí de la jornada d’avui).

Començant la costa del Maresme (després de dir ràpidament adéu a la ciutat de Blanes), he tingut de seguida, gràcies a una bona mar, les sensacions d’estar davant una bona jornada per a fer via i gaudir de la navegació. M’he notat molt còmode palejant i deixant darrere pobles amb tradició marinera com Calella o Sant Pol de Mar.

He fet comptades parades. El cel ha estat ennuvolat tot el matí i fins la localitat d’Arenys de Mar m’he sentit ràpid i amb molt bon ànim. Les onades, les bones vibracions, el poc sol, i un corrent d’aire fluix però també favorable rutllaven i ajudaven a donar-li un bon mos al mapa,però després de 4 hores de viatge i fent tradició al ritual diari, arribant al darrer tram, entre Caldes d’Estarc i Balís, ha canviat la situació de nou. La imatge del mariner de L’Estartit ha tornat a donar voltes pel meu pensament. La mar s’ha ficat pudenta amb crestes pronunciades.

Veig la platja al fons (la primera de Mataró) que m’ha de fer de destí final, però pareix que el temps guarda un final d’etapa molt mogut i dur. Amb molt de marejol, que m’ha fet treballar molt per arribar, les platges prèvies a Mataró se m’han fet eternes i el vent que ha pegat de tots els cantons ha fet que allò que havia estat una etapa tranquil·la, tinguera un final complicat.

Després d’atracar a la platja i treure el kayak a l’arena, he fet els estiraments diaris (avui he tingut alguna que altra enrampada especialment a l’espatlla dreta) i m’he empassat en un instant que ha sabut a glòria una canya i unes olives a una taverna molt pròxima. Tots els dies al arribar devoro tot el que tinc davant per a recuperar forces. Trucades, menjar, neteja...Aquesta vesprada tinc feina per Mataró abans de seguir demà direcció cap a Barcelona.

Des de la platja n’hi ha un fart per accedir al casc urbà de Mataró. Has de passar per un túnel subterrani. Tombant i girant, anant i venint, he pogut fer compra per als dos pròxims dies i telefonar també a la mare. Tot això ha estat possible gràcies al cambrer de la cafeteria El Racó d’en Marguerit, qui ha estat al corrent del material per a que jo pugues fer totes les meues particulars ‘comandes’.

Paco, així es diu el cambrer, s’ha sensibilitzat notablement al saber del meu propòsit i conèixer d’on venia i cap on em dirigeixo. M’ha deixat seure a una de les taules de la terrassa on he pogut preparar els entrepans i deixar a punt el material per a la sortida de demà. També m’ha permès acompanyar el meu café amb llet sucant uns xurros recent fets. El propietari, ell i un altre home, han volgut vindre a raonar una estona amb mi i m’han desitjat molta sort abans de permetrem netejar-me als serveis de la cafeteria. Paco vol saber alguna cosa quan finalitzi aquesta travessia.

La nit a Mataró la passo a la mateixa platja, dormint al costat del kayak i baix una enorme humitat que deixa tot xop el sac amb la conseqüent arena pegada. Almenys tot ha transcorregut sense cap incident.

Material a bordo



Despues de estar todo el año participando en diversas salidas en grupo, y siempre pensando que no te dejas nada en casa y que llevas todo lo que necesitas, acabas concluyendo que en cada una siempre siempre, algo se queda. Por mucho que prepares y por mucho que pienses, siempre hay algo que falta y siempre hay algo que sobra, y siempre acabas pensando que nunca estas preparado suficientemente.
En la ultima salida por el Ebro, te fijas en los demas, y comparas contigo mismo, esto es un topico pero que siempre se lleva a la practica, aunque no siempre controlas todo el equipaje propio y el ajeno, ya que en los tambuchos siempre se esconde algo nuevo.
Hacer una lista de articulos que llevar, se haria tedioso y complicado, ya que en cada situacion se requiere un material diferente y al final el lastre a bordo seria cosa seria.
Si partimos de la base, que el kayak+pala+chaleco+cubre son evidentemente imprescindibles, todo lo demas es pura necesidad psicologica. Llevar un silbato + cuchillo + botiquin + gorra + gafas + agua puede convertirse en una ayuda en caso de necesidad puntual. A partir de aqui la lista de la compra puede llegar ha hacerse eterna y eso siempre es peligroso. Demasiada carga hace que la estabilidad empeore, si ademas esta carga no se estiva correctamente, la cosa pasa a ser peligrosa.
El topico "mas vale que sobre que no que falte" se hace muy estrecho en este deporte y en este tipo de embarcaciones. Repartir la carga entre los participantes es una buena solucion, pero no todos piensan igual.
En los Dragones de Oropesa 2010 hubo diversos talleres, de seguridad maritima, de alimentacion y tambien de equipacion y estibado en largas travesias, muy interesantes y didacticos, ya que estaban basados en experiencia de campo y no en teoria. Y es aqui donde empieza la realidad de lo básico, mas alla de esto , todo vale, pero la experiencia siempre debe ser escuchada y si es propia, ya no tiene precio.

miércoles, 24 de noviembre de 2010

Descenso magnetico



El pasado Domingo 21 , el magnetismo humano hizo realidad todas aquellas propiedades que un elemento puede realizar sobre algunas personas. Un elemento como en este caso es el kayak de mar, hizo, que por tercer año consecutivo, se reunieran en un punto concreto de esa gran herida hidrica que es el Ebro, unas decenas de personas unidas quimicamente al agua y fisicamente a los remos.
Despues de unas semanas de pre-concentracion en el foro KDM, acabó forjandose un descenso otoñal del Ebro, entre Garcia y Benifallet, como nunca se habia recordado. Casi 100 kayaks involucrados en esta voragine kayakera hicieron, unidos a todos los agentes meteoricos posibles, un dia de agradecido paleo, en compañia de amigos, con ganas de rendir homenaje a este rio y a esta epoca de mudanza arborea.
Seis gurugús nos desplazamos al punto de partida, en Garcia, como ya ocurrió en el 2008, para aportar nuestro pequeña parte en este descenso. Acompañados por la niebla a primera hora de la mañana, una fina llovizna en los primeros kilometros, sol al atardecer y por ultimo, viento racheado en algunos puntos del final antes de llegar a Benifallet. Hubo "paella de germanor" en Miravet y muchas anecdotas para interpretar, pero sobre todo, muchos kayaks diferentes, mucho material para investigar y mucha gente en el tintero, algunos de los cuales ya tienen su propia historia escrita.
Agradecimientos para "blauet", por su guia sobre el Ebro, su buen hacer como organizador y su infraestructura aportada. Y una referencia mas abajo a las personas , que de un modo u otro, escriben y describen el piraguismo mas allá del propio deporte:

Carme Adell
Josep M Llargues
Carlos Qajaq
Emili Pedrola

i tantos i tantos que quedaron "imantados" a este rio.
Todas las fotos en nuestro album.

viernes, 19 de noviembre de 2010

Solo. Palamós - Blanes


7 . Escenari complicat camí de Blanes.
DIA 7: Diumenge 25 d´Octubre

Després d’haver passat a Palamós una nit més tranquil·la del que hagués pensat (anit es va endarrerir un hora a tots els rellotges com marca el costum arribada la tardor), m’he alçat al voltant de les 6 per a poder seguir fent via a les 7 del matí, ja que tot i el canvi horari necessito seguir amb les mateixes hores de llum per assolir etapa a etapa la planificació de cada jornada.

A les 7 del matí, quan el sol començava a mostrar-se, he sortit des de la platja que lliga amb el port històric de Palamós amb la il·lusió d’arribar a Blanes. Pot ser, si tot va bé, el darrer dia a la costa brava.

Durant el començament de l’etapa, he tingut que superar una zona amb tràngol quan me disposava a arribar a la Punta de les Roques Planes, després de deixar sense veure’ls, els espigons de Sant Antoni de Calonge. No he trigat massa en observar des de la distància Platja d’Aro, tenint com a companya, una dèbil Tramuntana que evidentment, i vistos els meus interessos, no m’ha fet gens de nosa.

La navegació, prou còmoda, m’ha dut fins a Sant Feliu de Guixols. Després d’entrar per la zona més verge de la ruta i deixar darrere Canyet, he gaudit del que fins ara ha sigut sens dubte el tram més agradable. La boca que compren els acantilats des de la Punta de Concagats fins a Tossa de Mar, ha sigut un magnífic parany que he pogut gaudir sobre una mar absolutament plana i calmada. He estat tant a gust en aquest lloc que he deixat fins i tot fluir tots els meus pensaments amb despreocupació. Algun que altre pescador o embarcació d’esbarjo estava assaborint també aquesta situació privilegiada acariciant els penya-segats. Aquesta estada que he mirat d’allargar, ha sigut genial al temps que molt útil per a poder fer fotografies de la zona i la seua costa.

Amb més de mitja etapa assolida (4 hores palejant), passada Tossa de Mar la jornada ha començat a endurir-se. De nou al cansament s’ha unit la mar girant-se i canviant la seua cara, i per a fer-la més grossa han proliferat les grans embarcacions que passegen turistes des de la mateixa Tossa de Mar fins Lloret de Mar i viceversa. Quan la mar estava calma (que ha estat ben bé així durant tota la jornada) aquestes i altres embarcacions han provocat ones que de costat feien sacsejar a base de bé el kayak. Puc comprovar de nou que sóc el més dèbil i insignificant de quants puguem estar freqüentant en aquest moment la jungla de la mar.

En aquest tram de la travessia d’avui, he notat cert cansament, especialment els malucs engarrotats per passar més temps del degut en la mateixa posició. Un altre kayakista que s’ha topat amb mi a l’alçada de Tossa de Mar (anava pescant en canya seguint la mateixa direcció que jo) m’ha tret considerable avantatge al anar molt més lleuger que jo. A més, porta molt menys camí recorregut. El meu ritme, no obstant, no puc considerar-lo lent.

Durant el viatge he parat en repetides ocasions per a hidratar-me una mica. El bon temps d’avui ha fet que sortiren des de les diferents cales i platges de la costa bastants grups de kayaquistes, en la majoria d’ocasions per parelles.

Encara que la mar s’ha molestat un poc arribat a Lloret, saber que tenia prop el final de l’etapa d’avui m’ha reconfortat i el poquet vent que bufava sumat a una palejada constant m’han portat fins al meu destí escollit: la Cala de Sant Francesc de Blanes, que s’ha presentat davant meu després de deixar enrere Cala Cristina.

8. El tram final de la costa brava.

La Cala de Sant Francesc, un poc menys salvatge del que l’havia esperat, és una bonica cala, la última de la costa brava (o la primera segons es mire), i en conseqüència el final de la meua travessia per la costa nord. Els arbres penjant dels penya-segats, i la mateixa muntanya, adornen aquest xicotet paratge on passaré la nit.

M’ha sigut fàcil escollir campament just en una gran roca de la platja. Com ahir, he recuperat forces menjant com un boig després d’estirar els muscles i les articulacions que han estat queixant-se durant una bona estona. La processó encara serà llarga, i cal curar-se al màxim.

sábado, 13 de noviembre de 2010

Naufragos



Volvemos a reiterar la metodologia para salir a navegar en cualquier medio. Todo vuelve a repetirse y todo vuelve a empezar una y otra vez. Siempre hay que jugar con ventaja cuando te enfrentas al mar, y siempre tienes que salir como ganador, esto no es un juego, con el mar tienes las de perder si no contemplas las variables minimas. Tienes que respetar el mar y salir con toda la informacion de que dispones para tener un dia que luego puedas contar. Hay que analizar las previsiones de meteo que puedas conseguir en la red, pero ademas tienes que saber analizar a pie de campo las variables posibles que puedan hacer que un dia de calma total se conviertan en la peor de tus pesadillas. Mirar la direccion del viento, de las olas, de las nubes es una "arte" que la experiencia va dando forma y que hace que la decision que tomas es la correcta en la mayoria de los casos.
Siempre tienes que tomar como referencia, que un kayak es una botella con mensaje que tu lanzas al mar y que las circunstancias hacen que lleguen donde tu quieres, es mas, siempre he dicho que somos una botella de plastico a la deriva, con gobierno, con leyes ( fisicas), pero que dependemos de un ser superior,......el mar.
Hay que tomar todo muy en consideracion, todo. Esto paso el pasado Domingo, no deberia repetirse.
El dispositivo de búsqueda establecido por Salvamento Marítimo en Tarragona permitió a la “LS Atlas” localizar y rescatar a 2km de la costa a los dos tripulantes
Salvamento Marítimo ha coordinado las operaciones de rescate de dos personas que habían caído al mar desde un kayak en las proximidades de L’Hospitalet. Los tripulantes, que se encontraban con síntomas de hipotermia, fueron atendidos por los servicios sanitarios en el puerto de L’Hospitalet.

El Centro de Coordinación de Salvamento Marítimo en Tarragona recibió en la tarde de ayer un aviso a través del 112 informando de que un kayak, con 2 personas a bordo, tenía dificultades en la Playa de l’Arenal de L’Hospitalet de l’Infant. La embarcación y sus tripulantes estaban siendo arrastrados por el fuerte viento de Mestral mar adentro.

Inmediatamente, el Centro de Salvamento Marítimo en Tarragona movilizó el helicóptero de Salvamento Marítimo “Helimer 204” con base en Reus, la embarcación de Cruz Roja “LS Atlas” con base en L’Ametlla y la embarcación de intervención rápida “Salvamar Diphda” con base en Tarragona, y coordinó la embarcación del Club Náutico de L’Hospitalet de l’Infant “Norai”.

Durante el transcurso de la emergencia, la Policía Local de Vandellós informó al centro coordinador de Salvamento Marítimo que los dos tripulantes habían caído al agua y los habían perdido de vista desde tierra. El dispositivo de búsqueda establecido por Salvamento Marítimo en Tarragona permitió a la “LS Atlas” localizar y rescatar a 2km de la costa a los dos tripulantes. Estos fueron trasladados al puerto donde fueron atendidos los servicios sanitarios del SEM.

viernes, 12 de noviembre de 2010

Concentración Rio Ason y Gandara.


El Club Katanga Kayak y la Federacion Cántabra organizan la V concentración del Asón y el Gándara el próximo 27 de Noviembre.
El domingo 28 se realizara la III Copa Cántabra de Kayak Extremo.

Solo. L´Estartit - Palamós


5 El vell campanar de Palamós espera al fons.

DIA 6: Dissabte 24 d´octubre

Ha arribat el dia de la represa. Ja tocava poder seguir la marxa, i per això m’he alçat ben prompte per a poder preparat tot amb temps abans que vingui Sebastià, que vol acomiadar-se. Amb la seua ajuda he tret el kayak tot carregat per a poder ficar-me a l’aigua, encara que hi ha certa maror el dia es presenta navegable. He promès a Sebastià, com anit a Miquel, que els tindré al corrent del meu viatge. Als seus 61 i 67 anys respectivament, pares i avis que són, es mostren preocupats per la meua sort. M’acomiado de L’Estartit i de les Illes Medes que han sigut l’escenari dels meus últims dies per a anar de mica en mica cap a Punta Ventosa i Punta de la Creu, els primers objectius de la jornada. Hi ha maror i es nota, però el poquet de Tramuntana que arriba és favorable als meus interessos.

Les ones me venen de popa i de tant en tant el vent de Tramuntana es deixa sentir, una situació sens dubte positiva. Per a fer front a les llagues de les mans, m’he ficat uns guants de fregar plats; la realitat és que encara que un poc ortodoxa i també poc estètica, aquesta solució m’està donant un bon resultat.

Durant el trajecte cap al Cap de Begur, passant per Ses Negres i la Bahia de Sa Tuna, he vist embarcacions pesqueres i fins i tot algun que altre submarinista. El trajecte està resultant prou tranquil tot i que s’evidencia que la mar està encara revolta Una situació que continuarà igual fins a Tamariu passant abans pel Cap del Mort i fins arribar a Llafranç i Calella de Palafrugell.

Sols al engegar el tram anterior al far de Sant Sebastià i fins al cap del mateix nom, he començat a notar eixe Garbí que Ramador, el vell mariner de L’Estartit, m’havia advertit que podia girar cap a migdia. M’ha tocat treballar per a esquivar i jugar amb unes ones que en algun moment han fet que el Kayak fora com un drap insignificant al mig de la mar.

Deixant darrere Calella de Palafrugell, ja tenint a vista les Illes Formigues a l’esquerra i el Cap de Planes a la dreta, el vent ha deixat d’ajudar-me per a ser part i col·laboració d’un tràngol continu de vegades perillós, que ha regalat continues onades que pujaven per proa i que si engantxaven des de mar endins (babor)r feien quasi capgirar el kayak. He decidit palejar poc a poc per a garantir una seguretat més que necessària. Arribar primer al Cap Gros, i després fer entrada a Palamós pel port històric, ha sigut, pessat, dur, llarg i de vegades perillós. No han ajudat massa la infinitat de motores que en dos direccions (també he vist algun que altre veler) han passat pel meu costat durant el trajecte final d’aquesta etapa que ha resultat ser prou dura. A la meua arribada he donat compte ràpid de l’entrepà, les fruites i els cereals. He arribat cansat.

Esperava amb molta il·lusió l’entrada a Palamós amb el meu kayak i recordar d’aquesta manera les arribades del meu besavi Roberto Llorach al capdavant del seu vaixell. Al veure l’antic campanar de l’església he recordat antigues imatges que la meua família té enregistrades en forma de fotografia. Es tracta dels meus avantpassats i guarden per tant la part més romàntica d’aquesta travessia. Mirant cap al port, aquesta nit puc contemplar com la lluna es mostra en quart creixent. Darrere meua l´antic campanar de Palamós, a la meua esquerra un gran moll de reds, i la paltja, el kayak amb tot el meu material de viatge. Encara que Palamós és la ciutat més transitada de quantes m´he trobat a la Costa Brava, estic en un poble tradicionalment mariner que intenta preservar les seus essències envers la força del interès d´esxplotació turistica. Estic al poble de la meua avia, i li dedico a ella bona part dels meus pensaments abans de disposar-me a dormir.

martes, 9 de noviembre de 2010

Un limon, dos limones,..



Hoy he descubierto por tropiezo a un artista de secano venido a mas, se llama Gecko Turner, y aparte de calificativos sobre sus estilos musicales, muy festeros y ultimamente tirando de los pelos al mismisimo Bob Dylan, me quedo con la imagen de este videoclip grabado integramente entre Benicarlo-Peñiscola-Alcossebre. Probablemente tendras que escucharlo al menos tres veces para interpretar el mensaje, pero la letra tiene su efecto citrico, algo que combina con casi cualquier bebida, osea, para tu proxima fiesta que no falte.
Siento que este tema no hable de piraguismo pero me quedo con el lugar y los bikinis, todo un reto para las sandalias y el buen humor.
Su web.

domingo, 7 de noviembre de 2010

Once:42



Este Sabado la salida era obligada, la prevision para el Domingo era de salir corriendo, bajada de la temperatura de 10 grados, viento de Norte, lluvia y mucho miedo.
Dicho y hecho, salida desde el Gurugú hasta el puerto para ver una verdadera belleza de los mares, Mercedes, un bergantin de hierro y dos palos, con bandera francesa y capacidad para 150 personas, 50 metros de eslora atracados para su mantenimiento y puesta a punto. Unas fotos de pasada y salida de puerto para disfrutar de un dia de sopa en plato.
Si veis las fotos no hay nada que explicar, sencillamente un dia de calma total, paleo sin vaiven y medias muy altas para sacar el oxido semanal de cojinetes y bielas. La ruta ha sido N-NE en direccion a la torre de gas del proyecto Castor, un imposible llegar por culpa del crono, la paella dominical y otras circunstancias. A una milla ya estaba cruzando a los habituales pescadores de finde, a bordo de sus lanchas, escuchando la radio y mirando la caña en busca de inclinacion. Me ha costado dejar de oir la radio a lo lejos, pero despues de un buen rato solo se oia el sonido del agua desplazada por la pala. A unas cinco millas he dejado de aproar a la torre y he dejado el kayak a su suerte, aprovechando para escuchar y fotografiar.... silencio.... no tiene precio.
Hoy habia traido la vela para ver y probar, pero con la calma chicha a la vista, ni la habia montado en cubierta. A las once:42 ocurre lo previsible. Es curioso estar en medio del mar, orientado, y ver como empieza el aire a moverse para darle direccionabilidad. Empieza de NE, levante muy suave que hace que la superficie del mar se "peine", y poco a poco va rolando a E y luego a SE para quedarse en Garbí, ya constante y subiendo.
Ya de vuelta y con el cronometro en la zona roja, la deriva va haciendo su efecto y esfuerzo se hace mas energico para llegar al punto de partida.
Una vez en seco, me entero que el Thalassa y el Anacaona han salido rumbo Norte y no hemos llegado ni a vernos, rumbos y horarios opuestos. Si el tiempo lo permite, repetimos el finde.
Las fotos aqui.

Descenso del Ebro 2010


El proximo Domingo 21 de Noviembre volvemos a bajar el Ebro. Repetimos Garcia-Benifallet que ya hicimos en el 2008, y esta vez organizado desde el foro de Kayak de mar KDM.
Viene anunciada como desceso otoñal del Ebro pero bien puede ser invernal, a falta de confirmar la meteo, asi que estar atentos a las previsiones.
Desde aqui organizaremos la salida para los gurugús a nivel de horarios, coches y enlaces con la salida-llegada.
Para los que no conoceis este tramo o sencillamente para los que no hayais bajado el Ebro, se puede decir que es una salida de descenso placentero, con poca corriente, y zona balizada en todo el recorrido. Existe el primer tramo hasta Miravet que es el mas interesante por su vegetacion y vistas, y el segundo tramo de Miravet hasta Benifallet, que casi siempre es con viento en contra y mas espeso de realizar.
Podeis seguir la organizacion desde el foro y apuntaros aqui para ir haciendo previsiones. Recordaros que ya hay unos 70 kayaks apuntados y que hay paella en Miravet para los que , tambien aqui, la reserven. Hay que apuntarse en este enlace.

miércoles, 3 de noviembre de 2010

Solo. 3 dies en sec



DIA:3,4,5 : En sec a l´Estartit

Després de dos nits a L´Estartit començo el meu tercer dia comprovant que el temps está encara pitjor, no pel vent especialment, que igual el fa, sinó més bé per la pluja. A mes, la mar s´està menjant la platja i el kayak perilla.
M´he desplaçat per la mateixa platja i l´he traslladat més prop d´on tinc la resta de material i apartat de la zona de conflicte que l´aigua de la mar s´esta fent seua.
Sebastià m´ha dit que puc deixar tot el material a la seu, un gest que agraeixo molt, ja que puc anar a dutxarme a les instal.lacions pròximes del club nàutic. Allí he pogut vore el part meteorològic. No sols avui, sinó també demà dijous seguirà el mal temps. Una molt mala noticia, perquè esperava poder sortir demà i tot això suposarà el meu tercer dia parat, però nop es pot anar arriscant a la costa brava amb aquestes condicions.

Net i reconfortat, els dos cafès amb llet m’han sentat genial. Al tornar a l’inestable camp base, m’emporto un gran ensurt al veure que el kayak no està on l’he deixat i tampoc es veu per cap lloc. L’home propietari d’una tenda d’alimentació m’ha facilitat el telèfon de l’ajuntament de Torroella de Montgrí (municipi al qual pertany L’Estartit) i el de la policia de la localitat. Després de parlar amb una agent, finalment tot s’ha quedat en un ensurt. Sebastià i el seu fill l’han amagat a la seu de La Llevantina. El mateix Sebastià m’ha comentat que una parella que anava per la platja ha mostrat cert interès per endur-se’l. Finalment, i afortunadament, de nou gràcies al bon fer de Sebastià, tot ha quedat en res i a més tinc el kayak junt a la resta de material. He sortit guanyant, ja que ara tinc tot el meu material de viatge al mateix niu.
Des de dilluns estic a L´Esrtartit, no fa bon temps i avui es preveu una tempesta de les bones. He anat a veure el part meteorològic i demà també serà mal dia. Pareix ser que arriba una tramuntana de grau 8 i 9.

He decidit netejar bé el kayak i treure-li tota l´arena que té acumulada dintre de la bayera com a conseqüència de la turmenta a la platja del passat dimarts. D´aquesta manera m´ho deixo tot llest de mica en mica per a quan pugui sortir cap a Palamós.
Per la tarda, després de consultar horaris i preus, em desplaçaré amb bus a Torroella i després a Palamós per agafar el cubre i els escarpins.
He telefonat als meus amics del Meteocat. Bufa tramuntana amb força 6-7, encara que el cel està clar i a L´Estartit no fa cuasi vent. De totes maneres es veuen les crestes de les ones que evidencien que la mar encara no està practicable. Avui no puc sortir, peró demà que teòricament millorarà, sortiré o tindré que abortar el viatge. Diumenge he d´arribar a Blanes. Es la xicoteta meta que m´he marcat i espere que el bon temps i les forces m´acompanyen. Aixo de no dormir al llit també cansa.
Per la vesprada, després de comprar per als pròxims tres dies, començo a preparar la sortida. Sebastià vol venir a acomiadar-se demà de matí i ajudarme a partir. També Miquel m´ha dut una bossa de pomes que no sé on podré ficar. M´ha donat el seu telèfon i vol saber que tot vagi bé. El meu deute i gratitud cap a tots dos es impagable, no te preu. Ja els he dit que a Benicarló tenen casa.

martes, 2 de noviembre de 2010

II travesia en solitario





Rafanook ha vuelto ha hacer de las suyas, ya es su segunda travesia rumbo sur, esta vez Catalunya y Comunidad Valenciana.
El tiempo de estar parado es un tiempo siempre aprovechable, y Rafa ha sacado de la chistera una ruta completa desde Cap de Creus.
Tienes toda su ruta dia a dia y noche a noche en el foro KDM.