Actividades del club

Translate

jueves, 30 de diciembre de 2010

Resumen 2010

Ya nos despedimos del año no sin antes hacer un repaso a las actividades realizadas durante este 2010, año que empezó marcado por la presentacion del club en sociedad mediante la 1ª Concentracion de Kayaks y que finalizará este proximo 31 de Diciembre con la clasica San Silvestre. Un año repleto de actividades y colaboraciones que crea un antes y un despues en el mundo de los kayaks en Benicarló. Todas estas actividades se han ido complementando con diversas salidas de fin de semana entre todos los integrantes de este club y de otros que han venido a visitarnos durante el año y que se han llevado lo mejor de este mar y lo mejor de estas gentes. La lista de visitantes a remo es muy extensa, con grandes titulos a sus espaldas y todos con el comun denominador de llevar consigo siempre el mismo mensaje, practicar un deporte y una aficion , respetuosa con el medio ambiente y en un medio natural, por desgracia, tan degradado por el ser humano. Una actitud libre de polucion y rica en sentimientos que tanto valor tiene.
Os dejamos con las instantaneas mas relevantes de nuestras actividades no sin antes deseando que el proximo 2011 sea igual o mejor que este, siempre en kayak. Nos vemos remando.


1ª concentracion de kayaks.

Botadura Anacaona.

Dragones Oropesa.

Travesia San Pere

Travesia Peñiscola-Benicarló.

Travesia Cullera.

Bautismo de kayak de mar

Descenso Otoñal del Ebro.

martes, 28 de diciembre de 2010

Transfreu 2011



Desde el Centre Excursionista Lloret montan el 5º bolo en la ya clasica Transfreu Sant Elm 2011, una concentracion kayakera al estilo Dragones y con una costera de 8 km ida y vuelta en una zona llena de Freus ( rocas aisladas en la costa).
Salida desde Lloret hasta Cala Morisca y vuelta con avituallamiento a la salida, a mitad camino y a la llegada. El calendario se completa con:

Sabado 15 de Enero:
20:30:Cena Pasta Party en la carpa de la organizacion
Domingo 16 de Enero:
8:30 a 10:00 , reparto de acreditaciones y chocolate para todos.
10:00 salida de los participantes en la concentracion.
14:00 comida en la carpa, sorteo de un kayak.
17:00 fin de la concentracion.

Inscripciones hasta el dia 12 de Enero.
Precios:
20 euros palistas.
15 euros acompañantes.

Toda la info la tienes en su web.

domingo, 26 de diciembre de 2010

San Silvestre 2010



El proximo dia 31 de Diciembre ( viernes), y ya como una costumbre indiscutible, el mar y el C.D.Gurugukayak tienen una reunion pendiente. Es el ultimo dia del año, aunque el mar no entienda de fechas, los kayakeros se reunen a lomos de las olas para rendir un homenaje a este gran elemento que es el agua en estado natural.
Si el tiempo no lo impide, y este año parece que no, nos vemos a las 9:30 en la playa del Gurugú para salir en busca de ese momento, entre la tierra y el cielo, que hace que siempre vuelvas con mas ganas.
Tanto si estais como si no, feliz 2011 por adelantado. Ya os toca ya.
Traer las pastas, que del zumo ya me encargo yo.

viernes, 24 de diciembre de 2010

Tierra de Fuego



El primer dia del nuevo año, 2011, Justine Curgenven y Barry Shaw empezaran la mas fantastica aventura en kayak que se haya realizado, con permiso de Freya Hoffmeister.
La vuelta en kayak a Tierra de Fuego, no es un paseo en kayak por la playa enfrente de tu casa, es la navegacion en aguas abiertas en la zona del planeta mas hostil que pueda existir, el Cabo de Hornos. Lugar de clima extremo, con temperaturas siempre por debajo del cero, olas gigantescas y vientos huracanados que hacen que una embarcacion y sus tripulantes sufran el examen mas duro de su vida.
La ruta entre Argentina y Chile ya esta trazada y en estos momentos se realizan los ultimos preparativos y test de equipacion para la travesia. Son mas de 1.000 millas nauticas en 70 dias de expedicion, en las condiciones mas extremas posibles. Aunque ya he visto el mapa con la ruta y aparentemente no pasaran directamente por el Cabo de Hornos y si por el Estrecho de Magallanes, el viaje se presenta muy complicado. Supongo tambien que durante la travesia se irá dibujando en su web las etapas y el bitacora de a bordo.
Suerte en este nuevo reto.

miércoles, 22 de diciembre de 2010

Donde las olas te lleven



Como todos los años, desde el C.D.Gurugukayak, os deseamos que paseis con los vuestros, estas proximas fiestas navideñas y que el nuevo 2011 os lleve por estos mares del mundo en busca de vuestro particular rumbo infinito.
Nos vemos remando un año mas.

Feliz Navidad
God Jul: der bolgene ta deg
Bon Nadal: on les ones te porten
Merry Christmas: where the waves take you
Buon Natale: dove le onde si prende
Hyvää Joulua: missä aallot vie

martes, 21 de diciembre de 2010

Groenlandesa

Siempre es segundo plato de comer, la pala. Que si la pertiga tiene que ser, que si la cuchara deberia ser, que si el angulo de ataque mejor sea variable, que si desmontable, que si larga o corta, que si fibra, kevlar, carbono,....
El conjunto pertiga-cuchara es la prolongacion de tus brazos y tus manos en el agua, es la pieza fundamental para que remar sea como caminar, dejando que los brazos dibujen el camino. Para unos no hay pala perfecta, para otros solo la madera sabe dar ese "feeling" que hace que tradicion y perfeccion se unan en una sola opcion. Para otros en cambio, cualquier cosa que mueva el barco "palante", ya es bueno.
Tampoco es cuestion de llevar una pala para cada ocasion, pero en lo que todo el mundo parece estar de acuerdo, es que la pala groenlandesa es la mas equilibrada para cualquier situacion que se presente, siempre en kayak de mar me refiero.
Navegar en ruta corta, en larga travesia, en solo, para hacer apoyos, para realizar esquimos,... parece que su utilidad y durabilidad es interminable, y si ademas eres tu quien se la fabrica a medida y personalizada, la simbiosis es perfecta.
Desde el otro lado del mundo nos enseñan, con esta perspectiva cenital, lo facil y practico que resulta tener una groenlandesa en casa.

miércoles, 15 de diciembre de 2010

Cerdeña Oriental



Desde Italia, nuestro amigo Marco Ferrario, nos ha enviado su particular ruta dolomitica de la zona oriental de la Isla de Cerdeña. Las islas de Tavolara i Molara.
Como ya hizo con la ruta de Lefkada e Itaca, nos muestra su particular vision de acampar y remar en el medio natural, una perspectiva tan cercana a nosotros por su vision ecologica y de naturaleza en estado puro que tan lejos queda de nuestras costas.
Junto con Ettore y Roberto han realizado un viaje desde la costa oriental de Cerdeña hasta las islas graniticas en varias etapas y con un recorrido total de 95 km, pernoctando a pie de playa y respetando las zonas protegidas de la reserva integral de la isla de Tavolara. Esta Isla, la principal de la zona, es un mamotreto de granito de 5 kilometros de largo y 500 metros de altura, con playas idilicas de arena blanca y calas interminables. La zona se completa con la isla de Molara, otro pedrusco granitico de gran belleza. La aguas son transparentes y los vientos predominan en gran parte del año.
Un lugar para perderse y mantener en la agenda, para las escapadas ocasionales de los kayakeros convencidos de que viajar sin emitir CO2 a la atmosfera es posible y disfrutar de los sonidos del mar y el balanceo de las olas tambien contribuyen a mantener la mente en armonia con el medio.

jueves, 9 de diciembre de 2010

Verano azul

Nunca se ha hablado en este blog sobre pesca en kayak. Hay mucho para ver sobre este deporte en la red, con caña, con sedal, con fusil,... y es que las ventajas y beneficios son innumerables, y las satisfacciones tambien.
Nacho "Goam" nos ha enviado este montaje sobre "sus aficiones" relacionadas, remar en kayak, hacer fotografias, pescar, tomar el sol,..veranear.
Este repor esta grabado este verano en la Serra d´Irta. Otro Nacho "Sotomayor", es quien pone la musica.



En el fondo del pantano



De todos conocido y por todos odiado. Nunca sabes si lo llevas de polizonte, y aparte de no pagar billete, se queda en el pantano residente. Es el mejillon cebra.
Cinco años ha tardado en colgar el cartel de "peligro mejillon", la CHJ en el pantano de Ulldecona, y ahora aparentemente el control será mas exaustivo, por lo que "aviso a navegantes", a partir de ahora la navegacion en el pantano será "vigilada".
Extraido del 3x4.info:

La Confederación Hidrográfica del Júcar ha instalado en las zonas desde donde se acostumbra a descargar embarcaciones, tales como kayaks, motos acuáticas y pequeñas embarcaciones, una serie carteles donde se informa de las medidas para luchar contra el mejillón cebra (dreissena polymorpha). El objetivo es que los usuarios del embalse realicen un autocontrol sobre sus vehiculos y elementos acuáticos para evitar la propagación de este molusco, considerado como una plaga y que ya fue detectado en 2005 en el embalse de Sitjar.

Las principales vías de dispersión son los mejillones adultos adheridos a cascos de las embarcaciones, restos de vegetación sumergida, remolques y bajos de coche que han estado en contacto con el agua o a través de larvas microscópicas en el agua de refrigeración del motor, barcos de pesca, el agua de los cebos vivos o artes de pesca sin desinfectar, que también pueden ser transmisoras de este incómodo y molesto mejillón.

Hay unas buenas prácticas de las que se informa y que consisten en el secado de la embarcación, cañas de pesca, evitar el uso de este molusco como cebo de pesca, trasladar embarcaciones de una cuenca a otra y el desinfectado de vehiculos, embarcaciones y equipos con agua con lejía. Desde la CHJ recuerdan que si apareciera mejillón cebra “supondría la prohibición de la navegación y de otras actividades acuáticas en el embalse”. De hecho se recomienda el uso de recursos locales vía el alquiler. De hecho en las inmediaciones de donde se han ubicado los carteles existe una pequeña empresa de alquiler de patinetes y kayaks. Aunque la mejor prevención está siendo el poco nivel de agua embalsada que hay en este pantano de la Tinença de Benifassà, que acumula tan solo un hectómetro cúbico de agua, un 9% del volumen total.

La Confederación ha dispuesto el teléfono de alerta 963638900 extensión 8955 para que quien haya detectado su presencia alerte al organismo de cuenca o en su defecto a la comunidad autónoma o Seprona.

miércoles, 8 de diciembre de 2010

Solo. Mataró - Prat de Llobregat


11. Creuar el port de Barcelona, tota una odissea

DIA 9: Dimarts 27 d´Octubre

Avui, com ahir, he fet sortida a les 6:55. La meua intenció era sortir fins i tot més aviat, però treure l’arena humida del sac de dormir m’ha fet perdre un bon temps. Al sortir de la platja de Sant Simó, on vaig arribar anit i on he passat la nit, enfilo cap al port de Mataró i al entrar a Cabrera de Mar pateixo un bon tros de corrent i fort tràngol que finalment ha desistit al arribar a la zona de platja. Des d’ací, la mar, com el temps ennuvolat, han estat els meus companys de viatge.

He anat passant un a un pobles com Vilassar de Mar, Premià de Mar, El Masnou (on he coincidit amb un jove en kayak que estava pescant en canya), Montgat i Badalona. El bon ritme ha esta la tònica dominant. M’he hidratat a l’alçada de Badalona, quan ja feia estona que tenia les xemeneies de Sant Adrià de Besós com a punt de referència. Aprofitant l’aturada (com sempre sense fer peu a la platja) i quan anava a fer una foto, m’he adonat que tenia la camera dins la motxilla amagada al compartiment de proa, res a fer. Des de les xemeneies de Sant Adrià i també durant el trajecte s´ha endurit de bona manera; els motius han estat un evident cansament i un considerable marejol. Arribar a les platges de Barcelona ha costat Déu i ajuda, però finalment he fet parada a la paltja del Bogatell.

Des de Mataró fins ací he estat dalt del Kayak un total de cinc hores. Poc anava a pensar, quant anava deixant darrere el Port Olímpic, que encara tindria per davant algunes hores més de patiment i alguna que altra sorpresa. De primeres, ja tenint en compte que em entrat de ple en horari de migdia, comença a bufar prou fort el vent de llevant, pero encara permet una navegació prou estable. Tinc que afrontar de seguida un dels punts mes conflictius de tota la travessia: el port de Barcelona. Després de passar la platja de la Barceloneta i la de Sant Sebastià, enfilo el moll oriental per als pocs minuts començar el recorregut pel dic de l´est que m´ha de dur a la boca del port.

M´he ficat a palejar amb força per a creuar el més prompte possible la gran boca del port i buscar refugi a l´altra part del mur que delimita aquestes grans instal.lacions maritimes. Preocupat per possibles arribades i sortides de grans embarcacions, aquest trajecte se m´ha fet etern, però he tingut bastanta sort en aquest sentit.

Molt pesat se m’ha fet també recórrer el llarg mur fins al riu Llobregat i ha sigut en aquest punt on la guia aèria que faig servir m’ha jugat una mala passada. Al creuar el mur m’he ficat en un tram desconegut. S’han alçat nous murs que han creat al mateix temps un nou paisatge diferent al que esperava. M’he preocupat perquè en aquest mur inesperat m’he trobat amb una mar picada i a més es tractava d’un tram bastant llarg tenint en compte a més les hores que porto d’esforç físic. El panorama no m’ha agradat, i li he preguntat a un submarinista que estava dalt la seua “zodiac” preparat per escapar-se del panorama que començava a presentar-se. M’ha confirmat que anava bé per a trobar la platja del Prat de Llobregat (que és on vull anar).

A més d’aquest tram inesperat de regal, ha vingut a continuació un nou colze amb més mur de pedra, i encara que les puc veure al fons, les platges es fan esperar. De nou he observat un altre tram del riu Llobregat per un altra bocana. Quan he vist màquines ficant pedres a un espigó central, he comprés que és aquest el motiu de tant de dubte i desubicació: un canvi de radiografia respecte a la meua guia de viatge, que s’ha quedat ja un pel desfasada. Des del mateix port de Barcelona i fins les platges, també m’han acompanyat des de dalt nombrosos avions que arriben o surten de l’aeroport del Prat.

Quan me disposo a fer entrada a les platges del Prat de Llobregat, estic realment fos. Tinc intenció de fer nit a la vora d’un càmping que segons consta a la guia es troba entre la reserva natural del Delta del Llobregat i un club de golf, curiosa paradoxa.
Després d’haver ficat tota la roba al seu lloc i canviar-me la roba, decideixo donar un tomb. Destaquen unes cases mig assolades que semblen abandonades on en un cas donat crec que puc passar la nit en bones condicions.

sábado, 4 de diciembre de 2010

Reciclando el futuro



La Estacion Nautica Benicarló-Peñiscola, siempre esta en marcha, pero nunca se la ve en movimiento. Nuevos cargos sustituyen a los anteriores, que con embarcacion pero sin remos, trataban de llegar a un punto en el que se uniera deporte, turismo y proyeccion, aunque, como siempre, sin recursos.
Ahora, Manuel Simó y Francisco Ribera, toman el relevo para tratar de relanzar todo este conglomerado de posibilidades que ofrece el mar y la zona litoral, y ya de una vez por todas, empezar a navegar con viento a favor y remos de verdad.
Muchas de estas estaciones surgen como espejo de otras que ya habian en marcha, en otras zonas geograficas, con turismo afianzado y con "vision de futuro", a la caza del viajero habitual que quiere "desconectar" de aeropuertos, ciudades, atascos y frenesí. Una buena manera de empezar a trabajar es estudiando las posibilidades reales de la zona y ofreciendo un destino de "desconexion", algo que no tiene por que incluir la paella ni la sangria, ni tampoco la vela en exclusividad.
Hay un mar de posibilidades, solo hay que conocerlas a pie de terreno, y preguntar ofrece a veces mas soluciones que meramente responder con teoria desconociendo la realidad.
Bienvenidos a este nuevo reto, os esperan muchas sorpresas.
info extraida de 3x4.info.

El Parador de Turisme de Benicarló ha presentat este matí al nou gerent i president de l’EN Benicarló-Peníscola, la única de la nostra provincia. L’objectiu d’estes estacions es unificar i promocionar tota l’oferta nàutica existent. S’han obert ja dos oficines i per al 2011 preveuen importants activitats. Francisco Ribera és el nou president. En les seues primeres paraules ha augurat un 2011 ple d'activitats tot i la crisi. "Se sentirà a parlar de nosaltres", ha dit. Per la seua part Manuel Simó, gerent de l’estació i enginyer naval ha destacat la potencialitat de la zona i augurat bons resultats. "El vent bufa al nostre favor i tenim una molt bona oferta de restaurants, hotels i patrimoni natural", ha assegurat. Ribera i Simó substitueixen Enric Escuer i Nacho Martín respectivament. A estos objectius ajudarà la firma, el proper divendres per part de Turespanya, els ajuntaments implicats i la consellera de Turisme, Belén Juste, del Pla de Competitivitat dels dos municipis centrat en el turisme nàutic i que suposarà la inversió de 2,3 mil.lions d´euros.

jueves, 2 de diciembre de 2010

III Descenso Ebro 2010


para ver en maxima resolucion, pincha en la barra youtube .
Carme Adell nos ha enviado este video del descenso, donde se puede ver en imagenes lo que se ha escrito con anterioridad, un pequeño homenaje del kayak al rio Ebro en epoca otoñal.
Y en otro orden de cosas, para poner cara a los nombres, o viceversa.

martes, 30 de noviembre de 2010

Solo.Blanes - Mataró


10. Complicada arribada a Mataró

DIA 8: Dilluns 26 d´Octubre

No he passat una nit tant relaxant i tranquil·la com esperava. Una pluja fina i també molta humitat, així com algun que altre gat que volia endur-se el meu menjar, m’han fet mudar el lloc d’acampada en diferents ocasions.

M’he fet el propòsit de matinar encara un poc més per a aprofitar millor la jornada. Després de fer tots els preparatius fent servir el frontal, m’he acomiadat del vigilant negre africà de les instal·lacions i de la cafeteria de la cala, i després d’esmorçar, faltant molt poc per a l’eixida del sol, he sortit a les 6:55 direcció a Mataró (el meu destí de la jornada d’avui).

Començant la costa del Maresme (després de dir ràpidament adéu a la ciutat de Blanes), he tingut de seguida, gràcies a una bona mar, les sensacions d’estar davant una bona jornada per a fer via i gaudir de la navegació. M’he notat molt còmode palejant i deixant darrere pobles amb tradició marinera com Calella o Sant Pol de Mar.

He fet comptades parades. El cel ha estat ennuvolat tot el matí i fins la localitat d’Arenys de Mar m’he sentit ràpid i amb molt bon ànim. Les onades, les bones vibracions, el poc sol, i un corrent d’aire fluix però també favorable rutllaven i ajudaven a donar-li un bon mos al mapa,però després de 4 hores de viatge i fent tradició al ritual diari, arribant al darrer tram, entre Caldes d’Estarc i Balís, ha canviat la situació de nou. La imatge del mariner de L’Estartit ha tornat a donar voltes pel meu pensament. La mar s’ha ficat pudenta amb crestes pronunciades.

Veig la platja al fons (la primera de Mataró) que m’ha de fer de destí final, però pareix que el temps guarda un final d’etapa molt mogut i dur. Amb molt de marejol, que m’ha fet treballar molt per arribar, les platges prèvies a Mataró se m’han fet eternes i el vent que ha pegat de tots els cantons ha fet que allò que havia estat una etapa tranquil·la, tinguera un final complicat.

Després d’atracar a la platja i treure el kayak a l’arena, he fet els estiraments diaris (avui he tingut alguna que altra enrampada especialment a l’espatlla dreta) i m’he empassat en un instant que ha sabut a glòria una canya i unes olives a una taverna molt pròxima. Tots els dies al arribar devoro tot el que tinc davant per a recuperar forces. Trucades, menjar, neteja...Aquesta vesprada tinc feina per Mataró abans de seguir demà direcció cap a Barcelona.

Des de la platja n’hi ha un fart per accedir al casc urbà de Mataró. Has de passar per un túnel subterrani. Tombant i girant, anant i venint, he pogut fer compra per als dos pròxims dies i telefonar també a la mare. Tot això ha estat possible gràcies al cambrer de la cafeteria El Racó d’en Marguerit, qui ha estat al corrent del material per a que jo pugues fer totes les meues particulars ‘comandes’.

Paco, així es diu el cambrer, s’ha sensibilitzat notablement al saber del meu propòsit i conèixer d’on venia i cap on em dirigeixo. M’ha deixat seure a una de les taules de la terrassa on he pogut preparar els entrepans i deixar a punt el material per a la sortida de demà. També m’ha permès acompanyar el meu café amb llet sucant uns xurros recent fets. El propietari, ell i un altre home, han volgut vindre a raonar una estona amb mi i m’han desitjat molta sort abans de permetrem netejar-me als serveis de la cafeteria. Paco vol saber alguna cosa quan finalitzi aquesta travessia.

La nit a Mataró la passo a la mateixa platja, dormint al costat del kayak i baix una enorme humitat que deixa tot xop el sac amb la conseqüent arena pegada. Almenys tot ha transcorregut sense cap incident.

Material a bordo



Despues de estar todo el año participando en diversas salidas en grupo, y siempre pensando que no te dejas nada en casa y que llevas todo lo que necesitas, acabas concluyendo que en cada una siempre siempre, algo se queda. Por mucho que prepares y por mucho que pienses, siempre hay algo que falta y siempre hay algo que sobra, y siempre acabas pensando que nunca estas preparado suficientemente.
En la ultima salida por el Ebro, te fijas en los demas, y comparas contigo mismo, esto es un topico pero que siempre se lleva a la practica, aunque no siempre controlas todo el equipaje propio y el ajeno, ya que en los tambuchos siempre se esconde algo nuevo.
Hacer una lista de articulos que llevar, se haria tedioso y complicado, ya que en cada situacion se requiere un material diferente y al final el lastre a bordo seria cosa seria.
Si partimos de la base, que el kayak+pala+chaleco+cubre son evidentemente imprescindibles, todo lo demas es pura necesidad psicologica. Llevar un silbato + cuchillo + botiquin + gorra + gafas + agua puede convertirse en una ayuda en caso de necesidad puntual. A partir de aqui la lista de la compra puede llegar ha hacerse eterna y eso siempre es peligroso. Demasiada carga hace que la estabilidad empeore, si ademas esta carga no se estiva correctamente, la cosa pasa a ser peligrosa.
El topico "mas vale que sobre que no que falte" se hace muy estrecho en este deporte y en este tipo de embarcaciones. Repartir la carga entre los participantes es una buena solucion, pero no todos piensan igual.
En los Dragones de Oropesa 2010 hubo diversos talleres, de seguridad maritima, de alimentacion y tambien de equipacion y estibado en largas travesias, muy interesantes y didacticos, ya que estaban basados en experiencia de campo y no en teoria. Y es aqui donde empieza la realidad de lo básico, mas alla de esto , todo vale, pero la experiencia siempre debe ser escuchada y si es propia, ya no tiene precio.

miércoles, 24 de noviembre de 2010

Descenso magnetico



El pasado Domingo 21 , el magnetismo humano hizo realidad todas aquellas propiedades que un elemento puede realizar sobre algunas personas. Un elemento como en este caso es el kayak de mar, hizo, que por tercer año consecutivo, se reunieran en un punto concreto de esa gran herida hidrica que es el Ebro, unas decenas de personas unidas quimicamente al agua y fisicamente a los remos.
Despues de unas semanas de pre-concentracion en el foro KDM, acabó forjandose un descenso otoñal del Ebro, entre Garcia y Benifallet, como nunca se habia recordado. Casi 100 kayaks involucrados en esta voragine kayakera hicieron, unidos a todos los agentes meteoricos posibles, un dia de agradecido paleo, en compañia de amigos, con ganas de rendir homenaje a este rio y a esta epoca de mudanza arborea.
Seis gurugús nos desplazamos al punto de partida, en Garcia, como ya ocurrió en el 2008, para aportar nuestro pequeña parte en este descenso. Acompañados por la niebla a primera hora de la mañana, una fina llovizna en los primeros kilometros, sol al atardecer y por ultimo, viento racheado en algunos puntos del final antes de llegar a Benifallet. Hubo "paella de germanor" en Miravet y muchas anecdotas para interpretar, pero sobre todo, muchos kayaks diferentes, mucho material para investigar y mucha gente en el tintero, algunos de los cuales ya tienen su propia historia escrita.
Agradecimientos para "blauet", por su guia sobre el Ebro, su buen hacer como organizador y su infraestructura aportada. Y una referencia mas abajo a las personas , que de un modo u otro, escriben y describen el piraguismo mas allá del propio deporte:

Carme Adell
Josep M Llargues
Carlos Qajaq
Emili Pedrola

i tantos i tantos que quedaron "imantados" a este rio.
Todas las fotos en nuestro album.

viernes, 19 de noviembre de 2010

Solo. Palamós - Blanes


7 . Escenari complicat camí de Blanes.
DIA 7: Diumenge 25 d´Octubre

Després d’haver passat a Palamós una nit més tranquil·la del que hagués pensat (anit es va endarrerir un hora a tots els rellotges com marca el costum arribada la tardor), m’he alçat al voltant de les 6 per a poder seguir fent via a les 7 del matí, ja que tot i el canvi horari necessito seguir amb les mateixes hores de llum per assolir etapa a etapa la planificació de cada jornada.

A les 7 del matí, quan el sol començava a mostrar-se, he sortit des de la platja que lliga amb el port històric de Palamós amb la il·lusió d’arribar a Blanes. Pot ser, si tot va bé, el darrer dia a la costa brava.

Durant el començament de l’etapa, he tingut que superar una zona amb tràngol quan me disposava a arribar a la Punta de les Roques Planes, després de deixar sense veure’ls, els espigons de Sant Antoni de Calonge. No he trigat massa en observar des de la distància Platja d’Aro, tenint com a companya, una dèbil Tramuntana que evidentment, i vistos els meus interessos, no m’ha fet gens de nosa.

La navegació, prou còmoda, m’ha dut fins a Sant Feliu de Guixols. Després d’entrar per la zona més verge de la ruta i deixar darrere Canyet, he gaudit del que fins ara ha sigut sens dubte el tram més agradable. La boca que compren els acantilats des de la Punta de Concagats fins a Tossa de Mar, ha sigut un magnífic parany que he pogut gaudir sobre una mar absolutament plana i calmada. He estat tant a gust en aquest lloc que he deixat fins i tot fluir tots els meus pensaments amb despreocupació. Algun que altre pescador o embarcació d’esbarjo estava assaborint també aquesta situació privilegiada acariciant els penya-segats. Aquesta estada que he mirat d’allargar, ha sigut genial al temps que molt útil per a poder fer fotografies de la zona i la seua costa.

Amb més de mitja etapa assolida (4 hores palejant), passada Tossa de Mar la jornada ha començat a endurir-se. De nou al cansament s’ha unit la mar girant-se i canviant la seua cara, i per a fer-la més grossa han proliferat les grans embarcacions que passegen turistes des de la mateixa Tossa de Mar fins Lloret de Mar i viceversa. Quan la mar estava calma (que ha estat ben bé així durant tota la jornada) aquestes i altres embarcacions han provocat ones que de costat feien sacsejar a base de bé el kayak. Puc comprovar de nou que sóc el més dèbil i insignificant de quants puguem estar freqüentant en aquest moment la jungla de la mar.

En aquest tram de la travessia d’avui, he notat cert cansament, especialment els malucs engarrotats per passar més temps del degut en la mateixa posició. Un altre kayakista que s’ha topat amb mi a l’alçada de Tossa de Mar (anava pescant en canya seguint la mateixa direcció que jo) m’ha tret considerable avantatge al anar molt més lleuger que jo. A més, porta molt menys camí recorregut. El meu ritme, no obstant, no puc considerar-lo lent.

Durant el viatge he parat en repetides ocasions per a hidratar-me una mica. El bon temps d’avui ha fet que sortiren des de les diferents cales i platges de la costa bastants grups de kayaquistes, en la majoria d’ocasions per parelles.

Encara que la mar s’ha molestat un poc arribat a Lloret, saber que tenia prop el final de l’etapa d’avui m’ha reconfortat i el poquet vent que bufava sumat a una palejada constant m’han portat fins al meu destí escollit: la Cala de Sant Francesc de Blanes, que s’ha presentat davant meu després de deixar enrere Cala Cristina.

8. El tram final de la costa brava.

La Cala de Sant Francesc, un poc menys salvatge del que l’havia esperat, és una bonica cala, la última de la costa brava (o la primera segons es mire), i en conseqüència el final de la meua travessia per la costa nord. Els arbres penjant dels penya-segats, i la mateixa muntanya, adornen aquest xicotet paratge on passaré la nit.

M’ha sigut fàcil escollir campament just en una gran roca de la platja. Com ahir, he recuperat forces menjant com un boig després d’estirar els muscles i les articulacions que han estat queixant-se durant una bona estona. La processó encara serà llarga, i cal curar-se al màxim.

sábado, 13 de noviembre de 2010

Naufragos



Volvemos a reiterar la metodologia para salir a navegar en cualquier medio. Todo vuelve a repetirse y todo vuelve a empezar una y otra vez. Siempre hay que jugar con ventaja cuando te enfrentas al mar, y siempre tienes que salir como ganador, esto no es un juego, con el mar tienes las de perder si no contemplas las variables minimas. Tienes que respetar el mar y salir con toda la informacion de que dispones para tener un dia que luego puedas contar. Hay que analizar las previsiones de meteo que puedas conseguir en la red, pero ademas tienes que saber analizar a pie de campo las variables posibles que puedan hacer que un dia de calma total se conviertan en la peor de tus pesadillas. Mirar la direccion del viento, de las olas, de las nubes es una "arte" que la experiencia va dando forma y que hace que la decision que tomas es la correcta en la mayoria de los casos.
Siempre tienes que tomar como referencia, que un kayak es una botella con mensaje que tu lanzas al mar y que las circunstancias hacen que lleguen donde tu quieres, es mas, siempre he dicho que somos una botella de plastico a la deriva, con gobierno, con leyes ( fisicas), pero que dependemos de un ser superior,......el mar.
Hay que tomar todo muy en consideracion, todo. Esto paso el pasado Domingo, no deberia repetirse.
El dispositivo de búsqueda establecido por Salvamento Marítimo en Tarragona permitió a la “LS Atlas” localizar y rescatar a 2km de la costa a los dos tripulantes
Salvamento Marítimo ha coordinado las operaciones de rescate de dos personas que habían caído al mar desde un kayak en las proximidades de L’Hospitalet. Los tripulantes, que se encontraban con síntomas de hipotermia, fueron atendidos por los servicios sanitarios en el puerto de L’Hospitalet.

El Centro de Coordinación de Salvamento Marítimo en Tarragona recibió en la tarde de ayer un aviso a través del 112 informando de que un kayak, con 2 personas a bordo, tenía dificultades en la Playa de l’Arenal de L’Hospitalet de l’Infant. La embarcación y sus tripulantes estaban siendo arrastrados por el fuerte viento de Mestral mar adentro.

Inmediatamente, el Centro de Salvamento Marítimo en Tarragona movilizó el helicóptero de Salvamento Marítimo “Helimer 204” con base en Reus, la embarcación de Cruz Roja “LS Atlas” con base en L’Ametlla y la embarcación de intervención rápida “Salvamar Diphda” con base en Tarragona, y coordinó la embarcación del Club Náutico de L’Hospitalet de l’Infant “Norai”.

Durante el transcurso de la emergencia, la Policía Local de Vandellós informó al centro coordinador de Salvamento Marítimo que los dos tripulantes habían caído al agua y los habían perdido de vista desde tierra. El dispositivo de búsqueda establecido por Salvamento Marítimo en Tarragona permitió a la “LS Atlas” localizar y rescatar a 2km de la costa a los dos tripulantes. Estos fueron trasladados al puerto donde fueron atendidos los servicios sanitarios del SEM.

viernes, 12 de noviembre de 2010

Concentración Rio Ason y Gandara.


El Club Katanga Kayak y la Federacion Cántabra organizan la V concentración del Asón y el Gándara el próximo 27 de Noviembre.
El domingo 28 se realizara la III Copa Cántabra de Kayak Extremo.

Solo. L´Estartit - Palamós


5 El vell campanar de Palamós espera al fons.

DIA 6: Dissabte 24 d´octubre

Ha arribat el dia de la represa. Ja tocava poder seguir la marxa, i per això m’he alçat ben prompte per a poder preparat tot amb temps abans que vingui Sebastià, que vol acomiadar-se. Amb la seua ajuda he tret el kayak tot carregat per a poder ficar-me a l’aigua, encara que hi ha certa maror el dia es presenta navegable. He promès a Sebastià, com anit a Miquel, que els tindré al corrent del meu viatge. Als seus 61 i 67 anys respectivament, pares i avis que són, es mostren preocupats per la meua sort. M’acomiado de L’Estartit i de les Illes Medes que han sigut l’escenari dels meus últims dies per a anar de mica en mica cap a Punta Ventosa i Punta de la Creu, els primers objectius de la jornada. Hi ha maror i es nota, però el poquet de Tramuntana que arriba és favorable als meus interessos.

Les ones me venen de popa i de tant en tant el vent de Tramuntana es deixa sentir, una situació sens dubte positiva. Per a fer front a les llagues de les mans, m’he ficat uns guants de fregar plats; la realitat és que encara que un poc ortodoxa i també poc estètica, aquesta solució m’està donant un bon resultat.

Durant el trajecte cap al Cap de Begur, passant per Ses Negres i la Bahia de Sa Tuna, he vist embarcacions pesqueres i fins i tot algun que altre submarinista. El trajecte està resultant prou tranquil tot i que s’evidencia que la mar està encara revolta Una situació que continuarà igual fins a Tamariu passant abans pel Cap del Mort i fins arribar a Llafranç i Calella de Palafrugell.

Sols al engegar el tram anterior al far de Sant Sebastià i fins al cap del mateix nom, he començat a notar eixe Garbí que Ramador, el vell mariner de L’Estartit, m’havia advertit que podia girar cap a migdia. M’ha tocat treballar per a esquivar i jugar amb unes ones que en algun moment han fet que el Kayak fora com un drap insignificant al mig de la mar.

Deixant darrere Calella de Palafrugell, ja tenint a vista les Illes Formigues a l’esquerra i el Cap de Planes a la dreta, el vent ha deixat d’ajudar-me per a ser part i col·laboració d’un tràngol continu de vegades perillós, que ha regalat continues onades que pujaven per proa i que si engantxaven des de mar endins (babor)r feien quasi capgirar el kayak. He decidit palejar poc a poc per a garantir una seguretat més que necessària. Arribar primer al Cap Gros, i després fer entrada a Palamós pel port històric, ha sigut, pessat, dur, llarg i de vegades perillós. No han ajudat massa la infinitat de motores que en dos direccions (també he vist algun que altre veler) han passat pel meu costat durant el trajecte final d’aquesta etapa que ha resultat ser prou dura. A la meua arribada he donat compte ràpid de l’entrepà, les fruites i els cereals. He arribat cansat.

Esperava amb molta il·lusió l’entrada a Palamós amb el meu kayak i recordar d’aquesta manera les arribades del meu besavi Roberto Llorach al capdavant del seu vaixell. Al veure l’antic campanar de l’església he recordat antigues imatges que la meua família té enregistrades en forma de fotografia. Es tracta dels meus avantpassats i guarden per tant la part més romàntica d’aquesta travessia. Mirant cap al port, aquesta nit puc contemplar com la lluna es mostra en quart creixent. Darrere meua l´antic campanar de Palamós, a la meua esquerra un gran moll de reds, i la paltja, el kayak amb tot el meu material de viatge. Encara que Palamós és la ciutat més transitada de quantes m´he trobat a la Costa Brava, estic en un poble tradicionalment mariner que intenta preservar les seus essències envers la força del interès d´esxplotació turistica. Estic al poble de la meua avia, i li dedico a ella bona part dels meus pensaments abans de disposar-me a dormir.

martes, 9 de noviembre de 2010

Un limon, dos limones,..



Hoy he descubierto por tropiezo a un artista de secano venido a mas, se llama Gecko Turner, y aparte de calificativos sobre sus estilos musicales, muy festeros y ultimamente tirando de los pelos al mismisimo Bob Dylan, me quedo con la imagen de este videoclip grabado integramente entre Benicarlo-Peñiscola-Alcossebre. Probablemente tendras que escucharlo al menos tres veces para interpretar el mensaje, pero la letra tiene su efecto citrico, algo que combina con casi cualquier bebida, osea, para tu proxima fiesta que no falte.
Siento que este tema no hable de piraguismo pero me quedo con el lugar y los bikinis, todo un reto para las sandalias y el buen humor.
Su web.

domingo, 7 de noviembre de 2010

Once:42



Este Sabado la salida era obligada, la prevision para el Domingo era de salir corriendo, bajada de la temperatura de 10 grados, viento de Norte, lluvia y mucho miedo.
Dicho y hecho, salida desde el Gurugú hasta el puerto para ver una verdadera belleza de los mares, Mercedes, un bergantin de hierro y dos palos, con bandera francesa y capacidad para 150 personas, 50 metros de eslora atracados para su mantenimiento y puesta a punto. Unas fotos de pasada y salida de puerto para disfrutar de un dia de sopa en plato.
Si veis las fotos no hay nada que explicar, sencillamente un dia de calma total, paleo sin vaiven y medias muy altas para sacar el oxido semanal de cojinetes y bielas. La ruta ha sido N-NE en direccion a la torre de gas del proyecto Castor, un imposible llegar por culpa del crono, la paella dominical y otras circunstancias. A una milla ya estaba cruzando a los habituales pescadores de finde, a bordo de sus lanchas, escuchando la radio y mirando la caña en busca de inclinacion. Me ha costado dejar de oir la radio a lo lejos, pero despues de un buen rato solo se oia el sonido del agua desplazada por la pala. A unas cinco millas he dejado de aproar a la torre y he dejado el kayak a su suerte, aprovechando para escuchar y fotografiar.... silencio.... no tiene precio.
Hoy habia traido la vela para ver y probar, pero con la calma chicha a la vista, ni la habia montado en cubierta. A las once:42 ocurre lo previsible. Es curioso estar en medio del mar, orientado, y ver como empieza el aire a moverse para darle direccionabilidad. Empieza de NE, levante muy suave que hace que la superficie del mar se "peine", y poco a poco va rolando a E y luego a SE para quedarse en Garbí, ya constante y subiendo.
Ya de vuelta y con el cronometro en la zona roja, la deriva va haciendo su efecto y esfuerzo se hace mas energico para llegar al punto de partida.
Una vez en seco, me entero que el Thalassa y el Anacaona han salido rumbo Norte y no hemos llegado ni a vernos, rumbos y horarios opuestos. Si el tiempo lo permite, repetimos el finde.
Las fotos aqui.

Descenso del Ebro 2010


El proximo Domingo 21 de Noviembre volvemos a bajar el Ebro. Repetimos Garcia-Benifallet que ya hicimos en el 2008, y esta vez organizado desde el foro de Kayak de mar KDM.
Viene anunciada como desceso otoñal del Ebro pero bien puede ser invernal, a falta de confirmar la meteo, asi que estar atentos a las previsiones.
Desde aqui organizaremos la salida para los gurugús a nivel de horarios, coches y enlaces con la salida-llegada.
Para los que no conoceis este tramo o sencillamente para los que no hayais bajado el Ebro, se puede decir que es una salida de descenso placentero, con poca corriente, y zona balizada en todo el recorrido. Existe el primer tramo hasta Miravet que es el mas interesante por su vegetacion y vistas, y el segundo tramo de Miravet hasta Benifallet, que casi siempre es con viento en contra y mas espeso de realizar.
Podeis seguir la organizacion desde el foro y apuntaros aqui para ir haciendo previsiones. Recordaros que ya hay unos 70 kayaks apuntados y que hay paella en Miravet para los que , tambien aqui, la reserven. Hay que apuntarse en este enlace.

miércoles, 3 de noviembre de 2010

Solo. 3 dies en sec



DIA:3,4,5 : En sec a l´Estartit

Després de dos nits a L´Estartit començo el meu tercer dia comprovant que el temps está encara pitjor, no pel vent especialment, que igual el fa, sinó més bé per la pluja. A mes, la mar s´està menjant la platja i el kayak perilla.
M´he desplaçat per la mateixa platja i l´he traslladat més prop d´on tinc la resta de material i apartat de la zona de conflicte que l´aigua de la mar s´esta fent seua.
Sebastià m´ha dit que puc deixar tot el material a la seu, un gest que agraeixo molt, ja que puc anar a dutxarme a les instal.lacions pròximes del club nàutic. Allí he pogut vore el part meteorològic. No sols avui, sinó també demà dijous seguirà el mal temps. Una molt mala noticia, perquè esperava poder sortir demà i tot això suposarà el meu tercer dia parat, però nop es pot anar arriscant a la costa brava amb aquestes condicions.

Net i reconfortat, els dos cafès amb llet m’han sentat genial. Al tornar a l’inestable camp base, m’emporto un gran ensurt al veure que el kayak no està on l’he deixat i tampoc es veu per cap lloc. L’home propietari d’una tenda d’alimentació m’ha facilitat el telèfon de l’ajuntament de Torroella de Montgrí (municipi al qual pertany L’Estartit) i el de la policia de la localitat. Després de parlar amb una agent, finalment tot s’ha quedat en un ensurt. Sebastià i el seu fill l’han amagat a la seu de La Llevantina. El mateix Sebastià m’ha comentat que una parella que anava per la platja ha mostrat cert interès per endur-se’l. Finalment, i afortunadament, de nou gràcies al bon fer de Sebastià, tot ha quedat en res i a més tinc el kayak junt a la resta de material. He sortit guanyant, ja que ara tinc tot el meu material de viatge al mateix niu.
Des de dilluns estic a L´Esrtartit, no fa bon temps i avui es preveu una tempesta de les bones. He anat a veure el part meteorològic i demà també serà mal dia. Pareix ser que arriba una tramuntana de grau 8 i 9.

He decidit netejar bé el kayak i treure-li tota l´arena que té acumulada dintre de la bayera com a conseqüència de la turmenta a la platja del passat dimarts. D´aquesta manera m´ho deixo tot llest de mica en mica per a quan pugui sortir cap a Palamós.
Per la tarda, després de consultar horaris i preus, em desplaçaré amb bus a Torroella i després a Palamós per agafar el cubre i els escarpins.
He telefonat als meus amics del Meteocat. Bufa tramuntana amb força 6-7, encara que el cel està clar i a L´Estartit no fa cuasi vent. De totes maneres es veuen les crestes de les ones que evidencien que la mar encara no està practicable. Avui no puc sortir, peró demà que teòricament millorarà, sortiré o tindré que abortar el viatge. Diumenge he d´arribar a Blanes. Es la xicoteta meta que m´he marcat i espere que el bon temps i les forces m´acompanyen. Aixo de no dormir al llit també cansa.
Per la vesprada, després de comprar per als pròxims tres dies, començo a preparar la sortida. Sebastià vol venir a acomiadar-se demà de matí i ajudarme a partir. També Miquel m´ha dut una bossa de pomes que no sé on podré ficar. M´ha donat el seu telèfon i vol saber que tot vagi bé. El meu deute i gratitud cap a tots dos es impagable, no te preu. Ja els he dit que a Benicarló tenen casa.

martes, 2 de noviembre de 2010

II travesia en solitario





Rafanook ha vuelto ha hacer de las suyas, ya es su segunda travesia rumbo sur, esta vez Catalunya y Comunidad Valenciana.
El tiempo de estar parado es un tiempo siempre aprovechable, y Rafa ha sacado de la chistera una ruta completa desde Cap de Creus.
Tienes toda su ruta dia a dia y noche a noche en el foro KDM.

jueves, 28 de octubre de 2010

Españoles en Groenlandia


Javier y Ramon, 2º y 3º por la izquierda.

En Marzo del 2008 conocí a Javier Knorr, un desconocido exprofesor en España y habitante a tiempo parcial de Groenlandia, otro desconocido lugar. Fue en unas charlas sobre este pais de contrastes, con nombre en verde y cubierto de hielo en gran parte, un lugar en continuo descubrimiento por un lado y los kayaks y los inuit por otro lado. Y fue entonces cuando escuché de cerca el nombre de Ramon Larramendi, ya por entonces archiconocido en el mundo televisivo por su participacion en "al filo de lo imposible".
Este pasado martes aparecieron juntos los tres, Ramon,Javier y Groenlandia en el programa de TVE1 " Españoles en el mundo" y es entonces cuando terminas de entender aquella ponencia de Marzo del 2008 y todo el puzzle termina encajando. Han pasado mas de dos años.
Aunque en este programa no se trata a las cosas sino a las personas, son ellas, en este caso Ramon, quien explica el porque de la distancia, y si te fijas en la entrevista, la palabra "magica" en el caso de Groenlandia es "sonidos".
Las imagenes a bordo de los kayak son tambien espectaculares.
Este es el enlace para ver el programa.

lunes, 25 de octubre de 2010

Descubriendo domingos



24 de Octubre, aunque parezca mentira, un dia de verano. El mar como un plato, el agua todavia apta para el baño...este tiempo es una locura.
Hoy era dia de bautizo, pero depues de lo visto, mejor dia de comunion. Bruno ha reciclado el Oasis de Lucas, habia que sacarlo de paseo y el resultado ha sido inmejorable.
Hemos hecho una costera hasta los pies de la torre Badum, esquivando sedales de pescadores y disfrutando de una navegacion placentera, conversacion amena y redescubriendo la costa despues del ultimo temporal de levante.
La cova de la sepia estaba desconocida, se podia entrar y barar dentro, ya que el oleaje ha acumulado suficiente arena en su interior, lo que permitia observar el cielo a traves de su chimenea abierta en el techo. Despues hemos parado en otra cala recien construida por el mar, donde antes no podias acercarte, ahora se pueden poner hasta las sombrillas, cosa que hemos aprovechado para reponer fuerzas y hacer planes de vuelta, el crono siempre empujando en direccion contraria.



Hoy se podia tocar el castillo con la mano, de ida, y ya de vuelta, encontrando gente conocida en el mar, hemos charlado con otros descubridores de domingos, que libres de ataduras, han decidido sacar el doble para tocar tambien la roca. Un dia completo para relajar la mente, estirar los musculos y preparar tal vez la proxima aventura. 22 km de paleo han sido suficientes para sacar conclusiones que mas tarde serviran.

Solo.Estada a L´Estartit


3.Illes Medes

DIA 2: Dimarts 20 d´Octubre

A les 7 del matí la molèstia de l’arena salpicada pel vent m’ha despertat en forma de pluja. Dit i fet que ha arribat el mal temps. Ja tenim a la Costa Brava fort vent i pluja fina. Tot això ha fet que traslladi tot el material al braç que separa, fent de frontera, la platja i el port esportiu. Allí es troba la seu social de l’Associació ‘La Llevantina’. He deixat el kayak cap per avall per a que no li entri aigua i per tant des d’ara tinc dos punts que vigilar, el de l’embarcació a la mateixa platja i el de l’equipatge. Me’n adono que la meua estada a L’Estartit s’allargarà i Palamós tindrà que esperar.

Després de comprar més menjar per a poder passar tot allò que s’arrima, he investigat un poc els voltants al temps que des de la distància comprovava que tot l’equipatge estava al seu lloc. A meitat matí, he vist passar la motora de la Guàrdia Civil (Geas) per la platja, i ja de vesprada, comentant jugades, batalles i intencions amb dos vells mariners de la població (Ramador i Pere), m’han comentat que de matí han rescatat el cos sense vida d’un submarinista desaparegut des d’ahir. La pràctica del busseig, com ja és sap, és molt comuna a la zona; doncs bé, el jove, mort a l’Illa Mateua, s’havia submergit a pulmó lliure just quan jo passava amb el kayak. Havia vist la seua embarcació, i no hi havia ningú a coberta quan jo passava. El bussejador s’havia desplaçat a Cala Montgó des de Palafrugell. La conversació amb els dos mariners, els quals han contat més anècdotes, m’ha fet més entretinguda la resta de la tarda.

Quan el sol s’amagava, un dels socis de La Llevantina ha arribat i m’ha deixat guardar aparells a la caseta de l’associació. Ha estat molt amable i ha avisat al vigilant assidu, Sebastià, per a que demà de matí ho tingui present. Miquel, així es diu, m’ha permès d’aquesta manera, començar a moure’m més àgilment per la bonica localitat.

Avui he començat a llegir ‘La Isla del Tesoro’ de R.B Stevenson per a no avorrir-me massa. És un llibre sens dubte molt digestiu i a la vegada ocupa molt poc espai a la meua motxilla. Sembla mentida la de temps que no llegia una novel·la d’aquestes. De passada he recordat un poc la meua adolescència, quan devorava els Moby Dick de Herman Melville i les nombroses histories de Verne. Després d’analitzar diferents llocs a la platja, faré nit a la porta mateix de la seu de ‘La Llevantina’ resguardat de la pluja i també el més possible del vent creixent que cada vegada castiga amb més força.

Per la nit, escolto per la radio, ja dintre del sac i amb la pala al costat que no fa nosa, el partit corresponent a la Champions League que el Barça perd al Camp Nou contra els russos del Shaktar Doneck. Poc després em disposo a dormir un poc preocupat per deixar tant separat de la meua estància el kayak a la platja. Pareix que començo a tindre un vincle amb L’Estartit, però vull seguir avant el més prompte possible, i això significa perdre de vista les Medes.

El fort vent em donarà tota la nit al cap i em despertaré sovint, però la nit passa amb calma i el més important, sense cap incident.

viernes, 22 de octubre de 2010

Estampa-dos


Enrique Salanguera + Gurugukayak cruzando el rio Rhein en Alemania.

Con la nueva entrada de nuestro esponsor oficial , ahora, tenemos estampada en la parte delantera de nuestras camisetas, la nueva imagen del club. En la parte trasera se mantiene intacto nuestro logotipo, y en una de las mangas viene el logo de nuestro colaborador, que es quien nos provee de todo el material. Todas estas empresas colaboran con nosotros por mero amor al deporte y en este caso, al mar. Podeis llevar a estampar las que ya teniais sin coste adicional y asi actualizarlas, o dejarlas como estan.
Los acabados siguen siendo en vinilo plateado, y los colores son ahora mas variados.
Gracias a todos por llevarlas de viaje.

agradecimientos:
Salanguera informatica y webs.
Publikat.

jueves, 21 de octubre de 2010

Dos puntos y una cruz


Lucas por la Serra d´Irta

El proximo Domingo el Oasis de Lucas cambia de manos. Bruno se encargará a partir de ahora de sacarlo a pasear por el mar. Dar el salto de "generacion cero" a kayakero oficial es un buen motivo para salir de bautismo.
Es importante que las cosas se reciclen para seguir su cometido, en este caso, continuar navegando.
Si el tiempo no lo impide, saldremos a remar desde dos puntos diferentes, a las 9:00 desde la playa del gurugu y desde las 10:00 engancharemos a Bruno y Lucas en la playa sur de Peñiscola.
Todos los que querais tomaros un almuerzo marinero y costear hasta la cova de la sepia, ya teneis el plan en marcha. Obligado traeros cerveza.

lunes, 18 de octubre de 2010

Solo. Roses - L´Estartit


2. Fen vivac
DIA 1: dilluns 19 d´Octubre
A les 7 del matí aproximadament, m’he despertat amb les melodies de la cançó Islands de Mike Olfield. No fa un dia genial, però es pot navegar força bé. Després d’esmorzar i preparar tot el material, surto a les 7:55 direcció nord primer cap a Cadaqués i el Cap de Creus. He de ser ràpid ja que si es compleixen les prediccions en breu pot fer-me caça la borrasca i em veuria aturat sols eixir sense poder continuar durant a saber quants dies. El paisatge amb la mar saludable i poc agitada és magnífic i es presenta en certa manera magnànim. La costa brava és preciosa. En aproximadament una hora, veuré Cadaqués des de la distància d’una milla nàutica, i poc després la majestuositat del Cap de Creus abans de girar de nou en direcció sud i tornar a la recerca del golf per a no perdre més temps del debut. El vent va bufant cada vegada més ford direcció a la costa des de mar endins, d’ací que em toca palejar constantment rectificant el rumb. Aquest ‘solo’ tinc previst assolir-lo sense vela i sense timó, sols depenc dels meus braços i tinc confiança amb ells.
Després de passar diferents pobles com Empuriabrava, Sant Martí d’Empuries, i també la desembocadura del riu Fluvià i la platja de Sant Pere Pescador, arribo a L’Escala, quan ja quasi tanco el llarg recorregut dibuixant tot el golf de Roses. Contràriament a allò que tenia previst fer en un principi, no paro en la platja de L’Escala (una de les més representatives de la Costa Brava) i apostaré per seguir fent camí fins a L’Estartit. Aquesta decisió la prenc no sense dubtes, ja que no m’agrada massa el panorama que es dibuixa a partir de la arxiconeguda Cala Montgó. Després d’hidratar-me un poc i soltar en veu alta un dels meus típics ‘a fer la mà!’, continuo trajecte.
Passada la Punta del Romaní i la Punta Grossa, comença la zona de penya-segats amb un fort marejol que complicarà un punt el viatge. Des de la Punta de Trencabraços passo problemes debut a la inestabilitat de la mar que fa colpejar puntualment la proa de la piragüa amb l’aigua debut a unes ones que venen de tant en tant amb una alçada d’un metre i mig ben fet. La principal preocupació i temor venen motivades per no tindre el cubre (per la qual cosa va entrant-me de mica en mica aigua dintre del kayak que he de treure amb l’atxicador) i la distància que he de recórrer pel costat d’uns penya-segats que no m’ofereixen cap via de sortida ni escapatòria. La mar està prou revolta.
Durant el tram que m’ha de dur cap a les illes Medes i L’Estartit, trobo alguna que altra embarcació de pescadors atracats en les immediacions de les parets de roca treballant, però són contades (la majoria sabré després que no han eixit). Igualment poc abans, havia vist una parella que sortien en veler d’excursió. Alguna que altra ona fa tremolar d’una manera molt irregular la piragüa. Puc recular cap a L’Escala, que encara hi és sensiblement més prop que L’Estartit, però decideixo seguir avant, passant Cala Montgó i La Punta del Milà.
Des del Illot de Papananses, passant pel Cap del Castell i fins la Punta Grossa, vaig palejant amb molta força i molt de respecte. La preocupació m’ha fet psicològicament més llarga una distància que amb bones condicions hagués sigut tant curta com espectacular en vistes, per a gaudir-la. De totes formes em tranquil•litza molt veure que a pesar de tot avanço prou bé i vaig deixant a la meua esquena els punt de referència que he vingut marcant-me. Un d’ells, per a gran alegria interior, ha resultat ser les Illes Medes que sols s’han presentant oficialment a la meua vista quan he girat per la Punta de les Salines i les he vist separades de la resta de parets de roca. Al fons es troba ja L’Estartit, que com qui diu queda amagat a la costa. . Arribar a la platja després d’unes 7 hores seguides de navegació, m’ha produït una satisfacció molt gran, ja que m’he vist físicament bé. Estic cansat i content.
Després d’un bany intens i molt curt a la platja, he rentat amb aigua dolça de les dutxes de la platja, tot el material de neopré i l’he deixat secant damunt les roques més pròximes. Com en la majoria de les localitats que són destí per a les masses humanes en època de calor, a L’Estartit també estan desvestint la seua platja dels elements típics d’estiu i turisme (passarel•les, carrils de boies, papereres, etc...). Ara me toca anar a buscar menjar al supermercat més pròxim, ja que els entrepans de la mare ja s’han acabat.
Són prop de les 4 de la tarda quan envio sms als amics i telefono als pares. La meua mare, que sempre va per davant, em comunica que segons Meteo Cat venen dos dies seguits de molt mal temps i per tant no creu que demà puga seguir via fins a Palamós.
En acabar de menjar i preparar les provisions per als pròxims dos dies, he començat a instal•lar el campament a la mateixa platja. Estaré resguardat per una paret de palés de l’obra que me faran cova durant la nit amb un vent que cada vegada comença a bufar més de valent. A les 8 quan tot es torna fosc, ja ho tinc tot preparat i per tant el sac de dormir és el millor lloc per a amagar-se. La nit serà molt tranquil•la, però amb el fort vent em despertaré a sovint.

sábado, 16 de octubre de 2010

Cortar y pegar



En Estados Unidos todo es posible, pero eso ya lo vemos en la television. Cuando el ingenio y las ganas de vender se unen, la imagen toma protagonismo.
Vamos a la tienda y compramos un kayak cualquiera, luego una motosierra y si ya no cuento nada mas la imaginacion hace el resto.
Esto que vais a ver se llama "vender", lo demas es puro marqueting. En el fondo, si rompes lo que usas, es por accidente o por mal uso. En principio me quedo con el producto que aparentemente soluciona el famoso problema de "cortar y pegar", luego la realidad hará el resto.

miércoles, 13 de octubre de 2010

Solo.Punto de Partida


1 L'Estartit a la Costa brava. Al fons les illes Medes

Diumenge 18 d´Octubre

Després de dies de preparacions i de posada a punt de tot l’equip, arriba el moment de sortir de Benicarló i recórrer el trajecte fins Portbou, que amb bon temps serà el lloc des d’on farà sortida l’expedició en solitari per tot el litoral català amb arribada a Benicarló, a la casa dels meus pares de la platja de la Mar Xica, en la mateixa costa nord de la localitat.

Els principals elements de viatge, a més de la pala habitual i la de recanvi desmuntable, són la bossa estanca on guardaré la roba imprescindible que he seleccionat tant per navegar com per descansar, el sac de dormir, una motxilla on tindran cabuda l’equip d’auxili i el menjar (que aniré adquirint per a dos dies vista) i les diferents sabatilles de descans, bàsicament.

Al arribar a Portbou, ens trobem un fort temporal de Tramuntana, no previst ni pels serveis del Meteo Cat, i amb molt males condicions per a navegar. La mar està deserta d’embarcacions, valenta, i mostrant unes ones que poden suposar un greu problema. Després de valorar i consultar a les autoritats pertinents la durada prevista d’aquestes condicions meteorològiques, i sabent que s’aproxima des de la costa sud francesa una nova borrasca, Les circumstàncies ens obliguen a buscar un nou punt de partida que em permeti avançar un poc a la situació que s’aproxima. Certament el paisatge fa temor. Finalment (i el temps ens donarà la raó) l’aventura començarà a l’alçada de Cadaqués però per a garantir la sortida en seguretat, baixaré un poc més al sud i em resguardaré la primera nit al mateix lloc on s’amaguen totes les embarcacions i bucs de grans dimensions per a no trobar-se amb el temporal: el golf de Roses.

Al arribar a la localitat de Roses, primera des del nord al Golf que li posa nom, els pares m’ajuden a descarregar tot el material quan me’n adono que he oblidat a Benicarló (demostrant una vegada més que quan un és despistat no es cansa involuntàriament de reincidir) dos elements importants i imprescindibles com són els escarpins i especialment el ‘cubre’ que ha de tapar la banyera per a impedir l’entrada d’aigua al kayak i a la vegada servir-me de protector tèrmic. He acordat amb la meua mare Filo, que me farà arribar aquest material a Palamós, un dels nuclis més importants de la costa brava i també un dels punts d’arribada imprescindibles de la meua travessia, per a que els pugui recollir en dos jornades si el temps ho permet.

Després de girar el far de Santa Margarida, m’acomiado dels meus pares i instal·lo tot el campament a la platja, tot just a les immediacions de la Reserva Integral dels Aiguamolls de l’Empordà. Sentint la solitud que toca i amb moltes incògnites respecte a tot allò que em podrà vindre damunt, passo una nit freda però sense gaire vent. És el primer vivac a la platja a l’espera de la primera gran etapa que ha de tenir lloc demà.