Solo.Blanes - Mataró

10. Complicada arribada a Mataró

DIA 8: Dilluns 26 d´Octubre

No he passat una nit tant relaxant i tranquil·la com esperava. Una pluja fina i també molta humitat, així com algun que altre gat que volia endur-se el meu menjar, m’han fet mudar el lloc d’acampada en diferents ocasions.

M’he fet el propòsit de matinar encara un poc més per a aprofitar millor la jornada. Després de fer tots els preparatius fent servir el frontal, m’he acomiadat del vigilant negre africà de les instal·lacions i de la cafeteria de la cala, i després d’esmorçar, faltant molt poc per a l’eixida del sol, he sortit a les 6:55 direcció a Mataró (el meu destí de la jornada d’avui).

Començant la costa del Maresme (després de dir ràpidament adéu a la ciutat de Blanes), he tingut de seguida, gràcies a una bona mar, les sensacions d’estar davant una bona jornada per a fer via i gaudir de la navegació. M’he notat molt còmode palejant i deixant darrere pobles amb tradició marinera com Calella o Sant Pol de Mar.

He fet comptades parades. El cel ha estat ennuvolat tot el matí i fins la localitat d’Arenys de Mar m’he sentit ràpid i amb molt bon ànim. Les onades, les bones vibracions, el poc sol, i un corrent d’aire fluix però també favorable rutllaven i ajudaven a donar-li un bon mos al mapa,però després de 4 hores de viatge i fent tradició al ritual diari, arribant al darrer tram, entre Caldes d’Estarc i Balís, ha canviat la situació de nou. La imatge del mariner de L’Estartit ha tornat a donar voltes pel meu pensament. La mar s’ha ficat pudenta amb crestes pronunciades.

Veig la platja al fons (la primera de Mataró) que m’ha de fer de destí final, però pareix que el temps guarda un final d’etapa molt mogut i dur. Amb molt de marejol, que m’ha fet treballar molt per arribar, les platges prèvies a Mataró se m’han fet eternes i el vent que ha pegat de tots els cantons ha fet que allò que havia estat una etapa tranquil·la, tinguera un final complicat.

Després d’atracar a la platja i treure el kayak a l’arena, he fet els estiraments diaris (avui he tingut alguna que altra enrampada especialment a l’espatlla dreta) i m’he empassat en un instant que ha sabut a glòria una canya i unes olives a una taverna molt pròxima. Tots els dies al arribar devoro tot el que tinc davant per a recuperar forces. Trucades, menjar, neteja...Aquesta vesprada tinc feina per Mataró abans de seguir demà direcció cap a Barcelona.

Des de la platja n’hi ha un fart per accedir al casc urbà de Mataró. Has de passar per un túnel subterrani. Tombant i girant, anant i venint, he pogut fer compra per als dos pròxims dies i telefonar també a la mare. Tot això ha estat possible gràcies al cambrer de la cafeteria El Racó d’en Marguerit, qui ha estat al corrent del material per a que jo pugues fer totes les meues particulars ‘comandes’.

Paco, així es diu el cambrer, s’ha sensibilitzat notablement al saber del meu propòsit i conèixer d’on venia i cap on em dirigeixo. M’ha deixat seure a una de les taules de la terrassa on he pogut preparar els entrepans i deixar a punt el material per a la sortida de demà. També m’ha permès acompanyar el meu café amb llet sucant uns xurros recent fets. El propietari, ell i un altre home, han volgut vindre a raonar una estona amb mi i m’han desitjat molta sort abans de permetrem netejar-me als serveis de la cafeteria. Paco vol saber alguna cosa quan finalitzi aquesta travessia.

La nit a Mataró la passo a la mateixa platja, dormint al costat del kayak i baix una enorme humitat que deixa tot xop el sac amb la conseqüent arena pegada. Almenys tot ha transcorregut sense cap incident.