Actividades del club

Translate

viernes, 12 de noviembre de 2010

Solo. L´Estartit - Palamós


5 El vell campanar de Palamós espera al fons.

DIA 6: Dissabte 24 d´octubre

Ha arribat el dia de la represa. Ja tocava poder seguir la marxa, i per això m’he alçat ben prompte per a poder preparat tot amb temps abans que vingui Sebastià, que vol acomiadar-se. Amb la seua ajuda he tret el kayak tot carregat per a poder ficar-me a l’aigua, encara que hi ha certa maror el dia es presenta navegable. He promès a Sebastià, com anit a Miquel, que els tindré al corrent del meu viatge. Als seus 61 i 67 anys respectivament, pares i avis que són, es mostren preocupats per la meua sort. M’acomiado de L’Estartit i de les Illes Medes que han sigut l’escenari dels meus últims dies per a anar de mica en mica cap a Punta Ventosa i Punta de la Creu, els primers objectius de la jornada. Hi ha maror i es nota, però el poquet de Tramuntana que arriba és favorable als meus interessos.

Les ones me venen de popa i de tant en tant el vent de Tramuntana es deixa sentir, una situació sens dubte positiva. Per a fer front a les llagues de les mans, m’he ficat uns guants de fregar plats; la realitat és que encara que un poc ortodoxa i també poc estètica, aquesta solució m’està donant un bon resultat.

Durant el trajecte cap al Cap de Begur, passant per Ses Negres i la Bahia de Sa Tuna, he vist embarcacions pesqueres i fins i tot algun que altre submarinista. El trajecte està resultant prou tranquil tot i que s’evidencia que la mar està encara revolta Una situació que continuarà igual fins a Tamariu passant abans pel Cap del Mort i fins arribar a Llafranç i Calella de Palafrugell.

Sols al engegar el tram anterior al far de Sant Sebastià i fins al cap del mateix nom, he començat a notar eixe Garbí que Ramador, el vell mariner de L’Estartit, m’havia advertit que podia girar cap a migdia. M’ha tocat treballar per a esquivar i jugar amb unes ones que en algun moment han fet que el Kayak fora com un drap insignificant al mig de la mar.

Deixant darrere Calella de Palafrugell, ja tenint a vista les Illes Formigues a l’esquerra i el Cap de Planes a la dreta, el vent ha deixat d’ajudar-me per a ser part i col·laboració d’un tràngol continu de vegades perillós, que ha regalat continues onades que pujaven per proa i que si engantxaven des de mar endins (babor)r feien quasi capgirar el kayak. He decidit palejar poc a poc per a garantir una seguretat més que necessària. Arribar primer al Cap Gros, i després fer entrada a Palamós pel port històric, ha sigut, pessat, dur, llarg i de vegades perillós. No han ajudat massa la infinitat de motores que en dos direccions (també he vist algun que altre veler) han passat pel meu costat durant el trajecte final d’aquesta etapa que ha resultat ser prou dura. A la meua arribada he donat compte ràpid de l’entrepà, les fruites i els cereals. He arribat cansat.

Esperava amb molta il·lusió l’entrada a Palamós amb el meu kayak i recordar d’aquesta manera les arribades del meu besavi Roberto Llorach al capdavant del seu vaixell. Al veure l’antic campanar de l’església he recordat antigues imatges que la meua família té enregistrades en forma de fotografia. Es tracta dels meus avantpassats i guarden per tant la part més romàntica d’aquesta travessia. Mirant cap al port, aquesta nit puc contemplar com la lluna es mostra en quart creixent. Darrere meua l´antic campanar de Palamós, a la meua esquerra un gran moll de reds, i la paltja, el kayak amb tot el meu material de viatge. Encara que Palamós és la ciutat més transitada de quantes m´he trobat a la Costa Brava, estic en un poble tradicionalment mariner que intenta preservar les seus essències envers la força del interès d´esxplotació turistica. Estic al poble de la meua avia, i li dedico a ella bona part dels meus pensaments abans de disposar-me a dormir.