Solo.Estada a L´Estartit

3.Illes Medes

DIA 2: Dimarts 20 d´Octubre

A les 7 del matí la molèstia de l’arena salpicada pel vent m’ha despertat en forma de pluja. Dit i fet que ha arribat el mal temps. Ja tenim a la Costa Brava fort vent i pluja fina. Tot això ha fet que traslladi tot el material al braç que separa, fent de frontera, la platja i el port esportiu. Allí es troba la seu social de l’Associació ‘La Llevantina’. He deixat el kayak cap per avall per a que no li entri aigua i per tant des d’ara tinc dos punts que vigilar, el de l’embarcació a la mateixa platja i el de l’equipatge. Me’n adono que la meua estada a L’Estartit s’allargarà i Palamós tindrà que esperar.

Després de comprar més menjar per a poder passar tot allò que s’arrima, he investigat un poc els voltants al temps que des de la distància comprovava que tot l’equipatge estava al seu lloc. A meitat matí, he vist passar la motora de la Guàrdia Civil (Geas) per la platja, i ja de vesprada, comentant jugades, batalles i intencions amb dos vells mariners de la població (Ramador i Pere), m’han comentat que de matí han rescatat el cos sense vida d’un submarinista desaparegut des d’ahir. La pràctica del busseig, com ja és sap, és molt comuna a la zona; doncs bé, el jove, mort a l’Illa Mateua, s’havia submergit a pulmó lliure just quan jo passava amb el kayak. Havia vist la seua embarcació, i no hi havia ningú a coberta quan jo passava. El bussejador s’havia desplaçat a Cala Montgó des de Palafrugell. La conversació amb els dos mariners, els quals han contat més anècdotes, m’ha fet més entretinguda la resta de la tarda.

Quan el sol s’amagava, un dels socis de La Llevantina ha arribat i m’ha deixat guardar aparells a la caseta de l’associació. Ha estat molt amable i ha avisat al vigilant assidu, Sebastià, per a que demà de matí ho tingui present. Miquel, així es diu, m’ha permès d’aquesta manera, començar a moure’m més àgilment per la bonica localitat.

Avui he començat a llegir ‘La Isla del Tesoro’ de R.B Stevenson per a no avorrir-me massa. És un llibre sens dubte molt digestiu i a la vegada ocupa molt poc espai a la meua motxilla. Sembla mentida la de temps que no llegia una novel·la d’aquestes. De passada he recordat un poc la meua adolescència, quan devorava els Moby Dick de Herman Melville i les nombroses histories de Verne. Després d’analitzar diferents llocs a la platja, faré nit a la porta mateix de la seu de ‘La Llevantina’ resguardat de la pluja i també el més possible del vent creixent que cada vegada castiga amb més força.

Per la nit, escolto per la radio, ja dintre del sac i amb la pala al costat que no fa nosa, el partit corresponent a la Champions League que el Barça perd al Camp Nou contra els russos del Shaktar Doneck. Poc després em disposo a dormir un poc preocupat per deixar tant separat de la meua estància el kayak a la platja. Pareix que començo a tindre un vincle amb L’Estartit, però vull seguir avant el més prompte possible, i això significa perdre de vista les Medes.

El fort vent em donarà tota la nit al cap i em despertaré sovint, però la nit passa amb calma i el més important, sense cap incident.