Actividades del club

Translate

miércoles, 13 de octubre de 2010

Solo.Punto de Partida


1 L'Estartit a la Costa brava. Al fons les illes Medes

Diumenge 18 d´Octubre

Després de dies de preparacions i de posada a punt de tot l’equip, arriba el moment de sortir de Benicarló i recórrer el trajecte fins Portbou, que amb bon temps serà el lloc des d’on farà sortida l’expedició en solitari per tot el litoral català amb arribada a Benicarló, a la casa dels meus pares de la platja de la Mar Xica, en la mateixa costa nord de la localitat.

Els principals elements de viatge, a més de la pala habitual i la de recanvi desmuntable, són la bossa estanca on guardaré la roba imprescindible que he seleccionat tant per navegar com per descansar, el sac de dormir, una motxilla on tindran cabuda l’equip d’auxili i el menjar (que aniré adquirint per a dos dies vista) i les diferents sabatilles de descans, bàsicament.

Al arribar a Portbou, ens trobem un fort temporal de Tramuntana, no previst ni pels serveis del Meteo Cat, i amb molt males condicions per a navegar. La mar està deserta d’embarcacions, valenta, i mostrant unes ones que poden suposar un greu problema. Després de valorar i consultar a les autoritats pertinents la durada prevista d’aquestes condicions meteorològiques, i sabent que s’aproxima des de la costa sud francesa una nova borrasca, Les circumstàncies ens obliguen a buscar un nou punt de partida que em permeti avançar un poc a la situació que s’aproxima. Certament el paisatge fa temor. Finalment (i el temps ens donarà la raó) l’aventura començarà a l’alçada de Cadaqués però per a garantir la sortida en seguretat, baixaré un poc més al sud i em resguardaré la primera nit al mateix lloc on s’amaguen totes les embarcacions i bucs de grans dimensions per a no trobar-se amb el temporal: el golf de Roses.

Al arribar a la localitat de Roses, primera des del nord al Golf que li posa nom, els pares m’ajuden a descarregar tot el material quan me’n adono que he oblidat a Benicarló (demostrant una vegada més que quan un és despistat no es cansa involuntàriament de reincidir) dos elements importants i imprescindibles com són els escarpins i especialment el ‘cubre’ que ha de tapar la banyera per a impedir l’entrada d’aigua al kayak i a la vegada servir-me de protector tèrmic. He acordat amb la meua mare Filo, que me farà arribar aquest material a Palamós, un dels nuclis més importants de la costa brava i també un dels punts d’arribada imprescindibles de la meua travessia, per a que els pugui recollir en dos jornades si el temps ho permet.

Després de girar el far de Santa Margarida, m’acomiado dels meus pares i instal·lo tot el campament a la platja, tot just a les immediacions de la Reserva Integral dels Aiguamolls de l’Empordà. Sentint la solitud que toca i amb moltes incògnites respecte a tot allò que em podrà vindre damunt, passo una nit freda però sense gaire vent. És el primer vivac a la platja a l’espera de la primera gran etapa que ha de tenir lloc demà.

3 comentarios:

Carlos dijo...

Mucha suerte.

Amin dijo...

Hello!
Very interesting blog!

Rafa dijo...

Carlos.
El "solo" fue el año pasado, y si, tuvo suerte, por eso nos lo cuenta. Es una aventura interior, por eso sale ahora, despues de recolocar todos los pilares.
Amin.
Thanks, we hope to see you ever as you want, be at home.