Actividades del club

Translate

sábado, 14 de mayo de 2011

Solo.Salou - Ametlla de Mar


15. Descansan despres de l´arribada.

DIA 13: Dissabte 31 d´Octubre
Al alçar-me prop de les 5:30 de la matinada, he comprés que amb la nova disposició d’emmagatzemar l’equipatge vaig més ràpid per a ficar-me en marxa, encara que això també fa que m’ho agafi amb més calma i tombant i girant surto quasi sempre a la mateixa hora. Avui m’acomiadava de Salou a les 6:50 del matí.
Sols girar la platja per anar enfilant pel costat del port esportiu, m’he topat amb el fil d’una canya de pescar d’algú dels que porten tota la nit fent-ho al començament del mur. Com que encara és de nit no he pogut veure-ho amb claredat. M’he tret el fil de damunt i he pogut seguir remant, i qui fora qui estigués pescant també ha pogut seguir fent-ho. Cap problema.
L’etapa serà llarga, i el principal al·licient és poder abraçar la meua germana a l’arribada. Fins a Cambrils, passant per Vilafortuny, el vent i les ondes produïdes per la mar, encara que fluixes, me són favorables. Les platges de Cambrils sud, la de Riudecanyes, la del Rifà i Monroig, han representat un passeig amb bon i constant ritme.
Amb la preceptiva parada sobre les 9 del matí, després de dos hores bones de viatge, he donat compte d’un sol que volia però no acabava de mostrar-se. Una estona després, superada la platja Miami, he arribat a Hospitalet de l’Infant on no he pogut fer cap foto perquè ara si que les piles de la camera de fotos han dit prou.
Passat L’Hospitalet i navegant per la platja del Torn i després L’Almagrada, he tingut una bona estona de mala mar que s’ha prorrogat fins arribar a Calafat, on encara que les males condicions han continuat, ho han fet amb un poc menys de força.
Des de la distància, ja que venia un poc apartat de la costa, he vist els bonics miradors que comprenen els territoris ubicats des de Sant Jordi d’Alfama fins l’Ametlla passant per la urbanització de Las Tres Calas. Arribar a l’últim regolf abans de veure l’Ametlla de Mar s’ha fet un poc dur d’assolir, però més grans han sigut els dubtes al no distingir per culpa d’un espigó protector, l’entrada a la platja de l’Alguer, que és més petita del que esperava. Abans d’arribar, he vist a mà dreta la Cala Pixadora, que pareix un bonic racó.
Deu minuts després de la meua arribada, i quan estava fent desaparèixer la meua última poma, la meua germana m’ha saludat des el mirador. He sentit una gran alegria. Ha vingut carregada de menjar que ha comprat a França, i la sensació de veure tant de menjar junt ha sigut tant genial com sorprenent. No sabia ni per on començar per a fer la distribució, però per abreviar: tinc menjar, suc i barres energètiques com per a no patir els pròxims dies.
Raquel i jo hem dinat junts a una roca del xicotet espigó que tanca la platja al sud. Ens hem rigut molt i ficat al dia. Ve contenta de la seua estada a França i els dos ens hem mostrat fotografies de les nostres experiències una vegada, també gràcies a ella, he pogut canviar les piles de la meua càmera. Hem parlat amb els pares i hem decidit també fer un soparet el pròxim divendres per a celebrar el nostre retorn a Benicarló.
La mare m’ha dit que en un principi dilluns i dimarts no hi haurà temporal, encara que aniran baixant les temperatures. Per a mi és una bona notícia saber que amb un poc de sort podré complir el meu objectiu ara que poc a poc es comença a veure més prop.
Després de parlar una bona estona més amb Raquel ens hem acomiadat. Ella arriba ja a Benicarló i jo espero fer-ho amb l’objectiu assolit. Demà tinc una cita amb el Delta de L’Ebre, un dels espais més bonics de tot Catalunya.