Solo. Ametlla de Mar - Deltebre

16. El far del Fangar.
DIA 14: diumenge 1 de Novembre.

M’he despertat ben de matí, sobre les 5 i poc. Ja quasi ho tinc tot disposat per a començar una etapa que m’ha de dur fins algun punt de l’enorme Delta de L’Ebre. Quan he emprés la sortida des de l’Ametlla de Mar, amb una mar que era el més paregut que es pot imaginar a una bassa d’oli, just quan eren les 6:40 del matí, he vist dos fars que no m’he pogut resistir d’analitzar des de ben prop debut a la semblança del més pròxim al de la península del Fangar. Massa prompte, no pot ser.
A mesura que s’aixecava la llum del sol, he pogut descobrir un trajecte que primer la boira matinal m’havia impedit d’observar en claredat. Al poc d’un hora de navegació, he arribat al Cap Roig, on he fet una parada tècnica per treure del compartiment de proa la motxilla i agafar la guia i la camera de fotos. L’Ampolla queda just al costat, a la platja del Cap Roig hi ha pescadors de canya. Dos d’ells han entrat més endins amb un Kayak de dos places per a poder calar més endins els ploms. Des d’ara ja me toca agafar direcció est per endinsar-me i sobrepassar deixant-lo a la dreta, el port natural del Fangar.
En un primer moment m’he ficat dintre del port. A la sortida, i després de deixar enrere la punta de la península (una hora bona palejant des del Cap Roig), he voltat, amb un aigua de fons increïblement calmada, la platja del Fangar, arrimant-me cada vegada més a un dels punts més representatius del Delta de L’Ebre, el Far del Fangar. Aquest trajecte sols ha tingut com a element molest la llum del sol donant de cara, que sumat a un aigua plana i una línia costera (la de la platja) molt baixa, amb pocs punts visuals de referència, han fet difícil la meua orientació. Així, amb bona mar, he navegat primer per tota la llarga platja de la Marquesa, fins empalmar, des de la distància, la platja de Riumar, que és l’últim tram que juntament amb El Garxal, dóna pas a la Gola de Sorrapa. El riu Ebre desemboca al mar per ací, unint en una zona de forts corrents i inestabilitat, les seues aigües amb el mar Mediterrani. Passar per aquest punt amb el kayak m’ha exigit pegar mà de la força i la constància fins deixar a l’esquena el Cap de Tortosa i en conseqüència aquest punt complicat.
Poc després, he començat a assolir un altre tram molt llarg que compren des de l’illa de Sant Antoni, passant per la Gola Nord i l’Illa de Buda, fins la platja de Migjorn. Des del kayak no es pot gaudir del magnífic paisatge que amaga l’interior del Delta. És un parany ric en fauna (especialment aviar), per això el recorregut en certa manera resulta prou monòton.
Just començar a palejar per les aigües de la platja del Migjorn, un pescador que navega en motora (segurament la primera i única embarcació que he vist en tot el Delta) m’ha indicat la distància que em resta per arribar a la platja del Trabucador. Segons ell estic a unes 10 milles de distància. A més, aquest pescador m’ha ficat al corrent d’uns vents del nord que s’espera faran entrada demà dilluns amb molta força, per tant he de mirar de guanyar distància avui mateix. Després de més de cinc hores de remar sense parar, he decidit fer una aturada per menjar un poc, hidratar-me bona cosa i seguir fent via. La zona d’esbarjo que he trobat, és un punt d’arribada i encontre per a moltes famílies de les localitats i els pobles pròxims al Delta que es congreguen per a passar el diumenge. A una d’aquestes famílies els he preguntat per la platja del Trabucador a fi de tindre ara, des de la platja, una referència visual de la seua ubicació, però encara no és possible. Aquesta platja és interminable, més llarga que un dia sense pa.
He continuat el meu trajecte, sabedor que calia aprofitar el temps i mirar d’arribar a la platja del Trabucador, per a després, des de la curta línia de platja que divideix el mar obert del tancat, decidir si acabo de voltar la platja o per contra escollir la via per dintre de l’estany de les aigües mortes (com criden la gent dels voltants a l’Estany de la Tancada). Però el temps ha empitjorat de cop, bufa un fort vent de cara (provinent del sud) i s’estan alçant unes bones ones...No es pot seguir amb garanties i he de prendre la decisió, després d’allargar tant com he pogut el recorregut per la platja del Eucaliptus (molt llarga també), de quedar-me a passar la nit a les proximitats del desaparegut càmping dels Eucaliptus.
Des de la meua arribada a la platja del Eucaliptus he apurat opcions i no he desistit d’agafar avui mateix la via de l’estany fins que he vist que ja no era possible assolir-ho. Gràcies a la bona voluntat i col·laboració d’un pescador de canya usuari de la zona, de nom Fructuoso, he pogut fer una valoració de la distància que des de la platjaon he deixat el kayak, em resta per fer fins la platja del Trabucador. Fructuoso m’ha dut en el seu cotxe fins el començament de la platja per a valorar distància i possibilitat de creuar la platja arrossegant tot l’equipatge i l’embarcació fins poder introduir-me en les aigües del port natural dels Alfacs.
Una vegada comprovat i analitzat el pati, veig que d’una banda, al ser ja ben entrada la vesprada, amb mal temps i poques hores de llum, no tinc temps de seguir ja mateix el trajecte per arribar al començament de la platja del Trabucador. Per un altre costat, també puc comprovar que, una vegada arribi fins aquest punt, podré creuar la platja amb tot el material. D’aquesta manera, decideixo definitivament que si demà millora el temps i puc seguir la travessia el recorregut que duré a terme serà des de la platja del Trabucador fins Sant Carles de la Ràpita creuant el port natural dels Alfacs.
Al tornar a la platja de l’Eucaliptus agraeixo a Fructuoso tota la col·laboració prestada i a la seua dona la paciència. S’està fent de nit i ells han de marxar. Sense bateria al telèfon mòbil una parella que està passejant per la platja m’ha deixat telefonar la mare per comunicar-li que estic bé i que si puc miraré d’arribar demà a La Ràpita. Fa un vent molt for a la platja, i la humitat és considerable. Poc a poc vaig portant totes les coses al costat de l’edifici, i he pogut deixar ‘el campament’ llest quan ja era totalment fosc. No hi ha ningú en totes les immediacions, sols he vist algun que altre gat voltant per les proximitats. Per a evitar possibles picadures de mosquits m’he ficat com de costum un poc d’Autan i ja dintre del sac, després de llegir molt poc, sols per agafar un poc de són, m’he disposat a dormir amb la incertesa de saber si demà podrem seguir o les previsions roïnes que m’havien comunicat durant el transcurs de l’etapa d’avui a les proximitats de l’illa de Buda m’impediran continuar.