12. La fi d'una nova jornada. Arribada a la bonica ciutat de Sitges
DIA 10: Dimecres 28 d´Octubre
M’he alçat més de matí que en altres ocasions amb la finalitat de sortir més prompte. Ho he aconseguit solament en 10 minuts d’avantatge, però tampoc cal més perquè igualment surto cada dia quan encara és de nit. Així, a les 6:45 del matí, després de menjar com tots els dies el primer dels entrepans i desmuntar tot el campament per a ficar tot al seu lloc dintre de l’embarcació, surto direcció a Sitges des de la platja del Prat.
L’etapa d’avui té un poc l’etiqueta de jornada de transició després de la gran pallissa que me vaig regalar ahir. No obstant, com que comencen a pesar les palades acumulades, tampoc serà un passeig. Arribar a Sitges suposa donar-li un bon mos al itinerari i començar així la fase de l’expedició que ens ha de portar camí de Tarragona.
He tingut una etapa mot tranquil·la. Llevat com de costum de la maror inicial que respon més bé a la franja horària, he gaudit del bon temps, la bona mar i dels núvols que m’acompanyen des de la meua entrada a la costa del Maresme. Avui, ja faré arribada a la costa del Garraf (la tercera costa catalana des del nord)
La d’avui ha sigut una travessia molt lineal, que ha començat acomiadant els avions del Prat a la Platja de Viladecans, i que ha seguit amb més platja a la vista passant per Gavà, Castelldefels i les botigues de Sitges. Sempre amb bona mar o alguna que altra ona que arribant de popa m’ha estat favorable.
Els tràngols s’han deixat veure en comptades ocasions i encara que s’ha fet esperar un poc, he arribat sense massa penúries a Port Ginesta, la platja de Garraf i cap a Vallcarca. Durant el viatge he donat bon compte del muesli, i la fruita m’ha vingut molt bé.
Al poc he tingut a vista Sitges amb el seu bonic campanar. L’apunt curiós ha sigut la gran tranquil·litat de tot el trajecte, pareixia que estava sol a la mar. Sols he vist un parell d’embarcacions, per això li he fet una foto a un pecador solitari a les immediacions de la Punta de les Farques, on comença el mur del port d’Aiguadolça, a Sitges. Al girar l’escollera del port, he coincidit amb un kayakista; ens hem saludat alçant les pales i he seguit fent via cap a la platja de la Fragata, on està el Club Nàutic de Sitges, punt de destí escollit per a l’etapa d’avui. Ací espero poder donar-me el gust d’una bona dutxa.
Quan he arribat a la platja i he baixat a terra, mentre estirava un poc i anava ficant-me còmode, ha arribat per darrere el kayakista amb qui havia coincidit uns minuts abans. S’ha interessat per saber d’on venia i on anava, ja que el meu kayak amb un altra pala de recanvi i l’equipatge que porto a coberta evidencia un trajecte llarg. Hem estat raonant un poc sobre la meua expedició i també sobre el món del kayak. Aquest altre aficionat, que es diu Sergio, es gasta un bon ‘animalet’ de fibra de carboni. Sols pesa 14 quilos i el pots agafar amb una mà i dur-lo un vulguis. Este element ha estat competint i representant la selecció espanyola de la seua categoria als mundials que recentment es van disputar a Portugal. M’ha comentant que l’any vinent (2010) el mundial tindrà lloc a Banyoles i que pot ser ens podrem veure. Ell pensa competir, i jo (ací està la broma) no tinc competidor.
Mentre els xiquets de l’escola fan la seua classe de vela, jo escampo a la terrassa de la cafeteria del club (que avui està tancada) tot el equipatge al temps que raciono tot per als pròxims dos dies i el començament del tercer. Sitges compta amb l’única escola de vela que no tanca finalitzat l’estiu. Gràcies a un conveni signat amb l’ajuntament, els xiquets dels col·legis poden gaudir de les classes durant tot el seu curs escolar. He guardat tot el material baix les taules de la terrassa i aposto per aquest lloc per a passar la nit. Com que el punt del campament està fàcilment controlable, vaig a donar una volta pel passeig marítim. Sitges és una ciutat amb encant, tradicional i també avantguardista. El casc antic amb modernes cafeteries i ambients chill out li donen certa personalitat. La ciutat, entre d’altres coses, compta també amb gent de les nacionalitats molt diverses. Quan s’ha fet de nit, després de comprar un nou bolígraf i sopar un poc, he anat a dormir. La ciutat encara estava desperta.
L’etapa d’avui té un poc l’etiqueta de jornada de transició després de la gran pallissa que me vaig regalar ahir. No obstant, com que comencen a pesar les palades acumulades, tampoc serà un passeig. Arribar a Sitges suposa donar-li un bon mos al itinerari i començar així la fase de l’expedició que ens ha de portar camí de Tarragona.
He tingut una etapa mot tranquil·la. Llevat com de costum de la maror inicial que respon més bé a la franja horària, he gaudit del bon temps, la bona mar i dels núvols que m’acompanyen des de la meua entrada a la costa del Maresme. Avui, ja faré arribada a la costa del Garraf (la tercera costa catalana des del nord)
La d’avui ha sigut una travessia molt lineal, que ha començat acomiadant els avions del Prat a la Platja de Viladecans, i que ha seguit amb més platja a la vista passant per Gavà, Castelldefels i les botigues de Sitges. Sempre amb bona mar o alguna que altra ona que arribant de popa m’ha estat favorable.
Els tràngols s’han deixat veure en comptades ocasions i encara que s’ha fet esperar un poc, he arribat sense massa penúries a Port Ginesta, la platja de Garraf i cap a Vallcarca. Durant el viatge he donat bon compte del muesli, i la fruita m’ha vingut molt bé.
Al poc he tingut a vista Sitges amb el seu bonic campanar. L’apunt curiós ha sigut la gran tranquil·litat de tot el trajecte, pareixia que estava sol a la mar. Sols he vist un parell d’embarcacions, per això li he fet una foto a un pecador solitari a les immediacions de la Punta de les Farques, on comença el mur del port d’Aiguadolça, a Sitges. Al girar l’escollera del port, he coincidit amb un kayakista; ens hem saludat alçant les pales i he seguit fent via cap a la platja de la Fragata, on està el Club Nàutic de Sitges, punt de destí escollit per a l’etapa d’avui. Ací espero poder donar-me el gust d’una bona dutxa.
Quan he arribat a la platja i he baixat a terra, mentre estirava un poc i anava ficant-me còmode, ha arribat per darrere el kayakista amb qui havia coincidit uns minuts abans. S’ha interessat per saber d’on venia i on anava, ja que el meu kayak amb un altra pala de recanvi i l’equipatge que porto a coberta evidencia un trajecte llarg. Hem estat raonant un poc sobre la meua expedició i també sobre el món del kayak. Aquest altre aficionat, que es diu Sergio, es gasta un bon ‘animalet’ de fibra de carboni. Sols pesa 14 quilos i el pots agafar amb una mà i dur-lo un vulguis. Este element ha estat competint i representant la selecció espanyola de la seua categoria als mundials que recentment es van disputar a Portugal. M’ha comentant que l’any vinent (2010) el mundial tindrà lloc a Banyoles i que pot ser ens podrem veure. Ell pensa competir, i jo (ací està la broma) no tinc competidor.
Mentre els xiquets de l’escola fan la seua classe de vela, jo escampo a la terrassa de la cafeteria del club (que avui està tancada) tot el equipatge al temps que raciono tot per als pròxims dos dies i el començament del tercer. Sitges compta amb l’única escola de vela que no tanca finalitzat l’estiu. Gràcies a un conveni signat amb l’ajuntament, els xiquets dels col·legis poden gaudir de les classes durant tot el seu curs escolar. He guardat tot el material baix les taules de la terrassa i aposto per aquest lloc per a passar la nit. Com que el punt del campament està fàcilment controlable, vaig a donar una volta pel passeig marítim. Sitges és una ciutat amb encant, tradicional i també avantguardista. El casc antic amb modernes cafeteries i ambients chill out li donen certa personalitat. La ciutat, entre d’altres coses, compta també amb gent de les nacionalitats molt diverses. Quan s’ha fet de nit, després de comprar un nou bolígraf i sopar un poc, he anat a dormir. La ciutat encara estava desperta.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario