14. Arena, sol i vent.
DIA 12: Divendres 30 d´Octubre
Després d’haver complit el ritual de tots els dies, he sortit a la mateixa hora que la majoria i a les 6:55 del matí estava palejant cap a la històrica ciutat de Tarragona.
L’etapa d’avui es presenta un pel més llarga que l’anterior. El temps i la mar (amb alguna alternança insignificant) ha sigut favorable com els dies passats. Porto amb el d’avui, dos dies seguits on el sol està pegant de valent.
Pel que fa al paisatge el trajecte ha estat el més enriquidor des del començament del Maresme amb majoria de rutes molt monòtones. Ha sigut no obstant una llàstima no poder fer massa fotos, ja que les piles de la camera s’esgotaven i aquesta va d’aquella manera.
Al fons la silueta de Tarragona fent-se més pròxima molt lentament, ha sorgit molt prompte del no res com va passar amb les xemeneies de Sant Adrià de Besos quan anava cap a Barcelona.
Espais com la Punta de Mora i tots els seus voltants, passant per les Botigues de Mar, un poble que m’ha agradat molt, o les platges dels Capellans i Savinosa, ja quasi arribant a Tarragona, han donat vida al llarg passatge. Tocava enfilar ja el trajecte (pesat) final al deixar la ciutat de Tarragona i encarar el seu port acompanyant el mur.
A base d’incomptables palejades he aconseguit arribar a la punta del mur on ara si ja es veia amb més claredat el Cap de Salou. Sols un buc francès de càrrega i transport s’ha creuat entre mi i la bocana. Menys mal que ha fet la seua sortida quan jo he fet una aturada per a menjar-me una poma per agafar força, sinó tenia molts números per a veure-li la proa de prop o fins i tot visitar la seua quilla.
També ha sigut dur però amb la complicitat de la mar que no ajudava però tampoc marejava, el tram que he traçat en diagonal per a unir el mur del port amb el Cap de Salou. A la dreta, he deixat al mateix temps la llarga platja de la Pineda de Vila-seca amb el Dragon Khan de Port Aventura al fons.
Després d’arribar al Cap de Salou i girar per la Punta de les Ànimes, he vist les diferents platges i cales que donaven la benvinguda a Salou. El dia, amb un sol imponent és magnífic i la platja de Llevant, on he decidit atracar, te força activitat de gent. Les sensacions a l’arribada amb embarcacions antigues estacionades a la platja a mode de monument, són realment bones. Aquestes embarcacions, a més, poden ser realment bones ara que les nits tornen a ser fredes. He menjat sols baixar del kayak i mentre anava canviant-me i ordenant tot, un senyor major m’ha donat conversa. L’home en té per a tot i per a tots; m’ha parlat de futbol, polítics corruptes, lladres, immigració...Al final m’ha deixat, abans de marxar, el diari de Tarragona per a seguir entretingut.
Per a tancar la ronda de conversacions també ha vingut un home que també té afició pel món del kayak. M’ha dit que va baixar el riu Ebre i per tant hem estat parlant un poc del seu delta, un dels meus pròxims destins en el tram final d’aquesta travessia.
Mentre faig temps per a parlar amb la mare i donar-li noves coordenades respecte a la meua situació i escric aquestes anotacions, he tingut que cridar l’atenció a un xiquet negret que primer ha agafat la pala del kayak i després ha començat a tirar arena dintre de la banyera de l’embarcació, i no estem ja per a fer grans neteges... Sempre cal estar expectant per si passa alguna cosa.
El lloc on passaré la nit encara que còmode, és un punt de pas continu de gent. Després de pegar-li una bona llegida a uns quants capítols de ‘La isla del tesoro’ m’he ficat dintre del sac al costat d’una de les barques de la platja i m’he disposat a dormir.
No he estat massa incòmode durant la nit, encara que passades les 3 de la matinada els operaris del camió aplanador de l’arena de la platja no han deixat d’anar i venir fent soroll i també molta llum.
El cansament comença a reflectir-se, però me reconforta bastant el fet que demà veuré a ma germana (que arriba per fi de França). Hem quedat a la platja de l’Alguer d’Ametlla de Mar, on finalitzo si tot va bé l’etapa de demà. Ara que ja no tinc provisions, saber que menjaré millor em fa il·lusió, però encara me’n fa més el fet de trobar-me amb ella.
L’etapa d’avui es presenta un pel més llarga que l’anterior. El temps i la mar (amb alguna alternança insignificant) ha sigut favorable com els dies passats. Porto amb el d’avui, dos dies seguits on el sol està pegant de valent.
Pel que fa al paisatge el trajecte ha estat el més enriquidor des del començament del Maresme amb majoria de rutes molt monòtones. Ha sigut no obstant una llàstima no poder fer massa fotos, ja que les piles de la camera s’esgotaven i aquesta va d’aquella manera.
Al fons la silueta de Tarragona fent-se més pròxima molt lentament, ha sorgit molt prompte del no res com va passar amb les xemeneies de Sant Adrià de Besos quan anava cap a Barcelona.
Espais com la Punta de Mora i tots els seus voltants, passant per les Botigues de Mar, un poble que m’ha agradat molt, o les platges dels Capellans i Savinosa, ja quasi arribant a Tarragona, han donat vida al llarg passatge. Tocava enfilar ja el trajecte (pesat) final al deixar la ciutat de Tarragona i encarar el seu port acompanyant el mur.
A base d’incomptables palejades he aconseguit arribar a la punta del mur on ara si ja es veia amb més claredat el Cap de Salou. Sols un buc francès de càrrega i transport s’ha creuat entre mi i la bocana. Menys mal que ha fet la seua sortida quan jo he fet una aturada per a menjar-me una poma per agafar força, sinó tenia molts números per a veure-li la proa de prop o fins i tot visitar la seua quilla.
També ha sigut dur però amb la complicitat de la mar que no ajudava però tampoc marejava, el tram que he traçat en diagonal per a unir el mur del port amb el Cap de Salou. A la dreta, he deixat al mateix temps la llarga platja de la Pineda de Vila-seca amb el Dragon Khan de Port Aventura al fons.
Després d’arribar al Cap de Salou i girar per la Punta de les Ànimes, he vist les diferents platges i cales que donaven la benvinguda a Salou. El dia, amb un sol imponent és magnífic i la platja de Llevant, on he decidit atracar, te força activitat de gent. Les sensacions a l’arribada amb embarcacions antigues estacionades a la platja a mode de monument, són realment bones. Aquestes embarcacions, a més, poden ser realment bones ara que les nits tornen a ser fredes. He menjat sols baixar del kayak i mentre anava canviant-me i ordenant tot, un senyor major m’ha donat conversa. L’home en té per a tot i per a tots; m’ha parlat de futbol, polítics corruptes, lladres, immigració...Al final m’ha deixat, abans de marxar, el diari de Tarragona per a seguir entretingut.
Per a tancar la ronda de conversacions també ha vingut un home que també té afició pel món del kayak. M’ha dit que va baixar el riu Ebre i per tant hem estat parlant un poc del seu delta, un dels meus pròxims destins en el tram final d’aquesta travessia.
Mentre faig temps per a parlar amb la mare i donar-li noves coordenades respecte a la meua situació i escric aquestes anotacions, he tingut que cridar l’atenció a un xiquet negret que primer ha agafat la pala del kayak i després ha començat a tirar arena dintre de la banyera de l’embarcació, i no estem ja per a fer grans neteges... Sempre cal estar expectant per si passa alguna cosa.
El lloc on passaré la nit encara que còmode, és un punt de pas continu de gent. Després de pegar-li una bona llegida a uns quants capítols de ‘La isla del tesoro’ m’he ficat dintre del sac al costat d’una de les barques de la platja i m’he disposat a dormir.
No he estat massa incòmode durant la nit, encara que passades les 3 de la matinada els operaris del camió aplanador de l’arena de la platja no han deixat d’anar i venir fent soroll i també molta llum.
El cansament comença a reflectir-se, però me reconforta bastant el fet que demà veuré a ma germana (que arriba per fi de França). Hem quedat a la platja de l’Alguer d’Ametlla de Mar, on finalitzo si tot va bé l’etapa de demà. Ara que ja no tinc provisions, saber que menjaré millor em fa il·lusió, però encara me’n fa més el fet de trobar-me amb ella.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario